Desitjo què tingueu bon nadal!
No és una frase dita per compromís, sinó com un desig pensat amb calma, d’aquells que es diuen mirant als ulls, mentre brindes amb una copa plena de cava. Aquest any, vull desitjar Bon Nadal recordant què vol dir, o què havia volgut dir un dia.
Bon Nadal que fa olor d’escudella bullint des de bon matí, enganxada a les parets i a la roba. Bon Nadal de menjadors que canviaven de forma, de taules allargades, de plats que només es gaudeixen aquests dies. Bon Nadal del tió tapat amb una manta, de mandarines i galetes deixades amb cura, dels nervis a la panxa esperant que els patges vinguessin a casa. Bon Nadal de tardes al Saló de la Infància, de jugar molt i tornar cansades però contentes. Bon Nadal de pensar amb il·lusió quin regal fer, encara que sigui petit.
Bon Nadal us vull desitjar a qui pot viure aquestes dates amb lleugeresa.
A qui s’asseu a taula amb el cos tranquil.
A qui menja sense culpa.
A qui riu sense mesurar-se.
A qui celebra perquè el món no li demana massa.
I Bon Nadal, també, a qui sosté la festa amb el seu cos.
A qui s’aixeca d’hora per posar l’escudella al foc.
A qui pensa el menú, fa la compra, cuina, serveix i recull.
A qui s’asseu tard, quan els altres ja han repetit.
A qui escolta “després t’ajudem” i sap que no passarà.
Bon Nadal us vull desitjar a qui sent frases petites que pesen:
— No siguis tan sensible.
— No exageris.
— Avui no és moment.
Bon Nadal a qui calla per no carregar amb la culpa d’haver trencat l’ambient.
Bon Nadal a tots els cossos comentats.
Als cossos que sempre semblen massa o no prou.
— Quin bigoti nano que t’has deixat!
— Aquest vestit et queda apretadet eh!
— Hauries de vigilar què menges
Nadal és un espai on els cossos es jutgen.
Bon nadal a qui està cansada d’explicar-se fins i tot davant d’un plat.
Bon Nadal a qui fa números.
A qui calcula cada regal, cada despesa.
A qui pensa en gener mentre embolica paper brillant.
A qui fa veure que tot està controlat quan no ho està.
Bon Nadal a qui treballa mentre altres descansen.
A qui fa torns desorbitats.
A qui cuida persones grans, criatures o malaltes.
A qui neteja, serveix, acompanya.
A qui no surt a les fotos, però sosté la festa.
Bon Nadal a qui estima amb precaució.
A qui adapta els gestos, la roba i els pronoms.
A qui pensa: avui millor no explicar-ho.
A qui torna a l’armari unes hores per no incomodar.
Bon Nadal a qui arriba amb un accent diferent.
Amb un color de pell que rep mirades.
Amb un nom que sempre s’ha de repetir.
A qui és convidada però no sempre benvinguda del tot.
Bon Nadal a qui necessita sortir a respirar després de dinar.
A qui troba refugi en una amiga, en una conversa curta, en un silenci compartit.
A qui camina una estona perquè el cos ho demana.
Bon Nadal a qui estima aquesta festa i, precisament per això, la qüestiona.
A qui voldria un Nadal capaç de revisar el racisme i el classisme.
A qui no pot participar d’una cavalcada que manté el blackface, rols masculinitzats i silencis còmodes.
A qui renuncia a gaudir d’allò que estimava per coherència, encara que això també sigui una ferida.
Bon Nadal a qui resisteix.
A qui aguanta.
A qui cuida sense reconeixement.
A qui posa límits cansats però necessaris.
A qui continua estimant sense desaparèixer.
Bon Nadal a qui té el privilegi de celebrar sense por ni renúncies.
I, sobretot, Bon Nadal a qui aquestes dates li remouen, li pesen o li fan mal.
Que aquest Nadal ens permeti existir sense haver de demanar permís.
Que la tradició no sigui una càrrega, sinó alguna cosa que puguem transformar.
Que l’escudella continuï sent escalf compartit, no excusa per callar.
I si aquest Nadal no ens abraça del tot, que almenys ens abracem entre nosaltres.
Que quedin els vincles, la tendresa, la veritat.
Que quedem nosaltres.
Bon Nadal que us vull desitjar.
De veritat.
Per a tothom. 🤍
