Igualada té reptes majúsculs i no es pot seguir fent política amb la mateixa inèrcia. Habitatge assequible, comerç viu, el futur del Rec, transport públic digne, oportunitats per al jovent, impostos justos o planificació a mig i llarg termini.
I davant d’això, ja al maig del 2024 en una conferència amb la Marina Llansana, vaig explicar que si a les properes eleccions municipals del 2027 fèiem el mateix de sempre, tindríem els mateixos resultats de sempre. A cadascú, des de la seva respectiva capelleta, li aniria una mica millor o pitjor, i seriem on érem. Veient com, per separat, les propostes per transformar i millorar Igualada queden relegades a una oposició fragmentada. Veient com la majoria del ple comparteix que cal un canvi, de fet és així des del 2019, però que alhora som incapaços d’articular una alternativa per fer el tomb a la ciutat. La gent hi és, la força hi és i fins i tot els vots hi són. Però l’eina per fer-ho no estava articulada.
Per això calia intentar-ho. Calia posar sobre la taula una proposta diferent, ambiciosa i útil. Una proposta que no anés (només) de sigles de partits ni de competir per veure qui fa un regidor més o menys sinó de construir una alternativa real de govern. I precisament “Ara Igualada” naixia d’aquestes voluntats compartides i transversals de sumar i d’una demanda que fa temps que molta gent demana: sumar de veritat, sumar la ciutadania, superar les lògiques dels partits i fer una candidatura capaç de guanyar i governar.
De fet, quan els rivals polítics celebren que no tiri endavant una alternativa unitària és que aquella alternativa els feia por perquè sacsejava el panorama polític, capgirava totalment el tauler i oferia una força ciutadana il·lusionant i il·lusionadora, superant per primera vegada a la història 3 sigles d’organitzacions diferents per posar-les, conjuntament amb la ciutadania, al servei de la ciutat.
«Quan els rivals polítics celebren que no tiri endavant una alternativa unitària és que aquella alternativa els feia por»
Calia organitzar-ho
Intentar-ho, però, no és només tenir una bona idea. És convertir-la en realitat. I aquest era el repte que teníem. Des de la direcció d’Esquerra Igualada vam negociar una candidatura de ciutat, àmplia, transversal, que sumava ERC, Poble Actiu i els Comuns, i també centenars de persones independents. Una candidatura pensada per guanyar, però sobretot pensada per transformar. I fer-ho de la mà de molta gent, de manera transversal, sense preguntar quin carnet té o no té cadascú. Amb generositat per part de tothom i al servei de la ciutat. Aquest és l’element central i nuclear per guanyar.
Al contrari del que alguns vaticinaven es va arribar a un preacord excel·lent. Un acord de ciutat pensat perquè el projecte tingués lideratge, solidesa i capacitat de govern. I vull agrair molt sincerament tant a l’equip negociador de Poble Actiu com dels Comuns la seva generositat, visió de ciutat, responsabilitat i altura de mires que ho van fer possible. Han demostrar que estimen la ciutat per sobre, fins i tot, dels seus partits. I és de justícia dir-ho.
Però amb l’església hem topat. Els partits no poden ser l’excusa per no canviar res. Els partits haurien de ser eines al servei de la ciutat, no estructures que acaben mirant-se a elles mateixes. Quan l’energia es gasta en batalles internes i en lògiques de curt termini, tinguem clar que qui perd és, sobretot, Igualada.
L’assemblea local d’ERC va decidir no donar suport al preacord per 3 vots. Ho respecto. Però seria deshonest si no admetés que considero que és un error greu, un error històric que serà recordat durant anys (especialment al maig del 2027), perquè l’oportunitat era històrica, real i perquè el moment és ara. I davant d’això es van imposar lògiques alienes a Igualada, lluites de poder fútils que ens avorreixen a la gran majoria dels ciutadans i que perpetuen un sistema de partits que falla per tot arreu. I qui perd, de nou, és Igualada.
«Però seria deshonest si no admetés que considero que és un error greu, un error històric que serà recordat durant anys«
Calia ser coherent
Quan defenses una proposta amb convicció, quan la treballes i l’organitzes amb serietat, i quan creus honestament que era la millor opció per a la ciutat, cal ser coherent i conseqüent. I per això l’executiva local d’ERC Igualada ha presentat la dimissió en bloc. I ho hem fet perquè creiem que, després d’aquesta decisió, no volem seguir liderant un projecte que ha deixat escapar l’oportunitat històrica de guanyar Igualada a canvi de… no sé ben bé què, perquè jo no ho sé veure. I alhora no vull pensar que serà per acabar fent de crossa de tot allò que diem que volem canviar. En tot cas ho veurem molt aviat, al maig del 2027.
I ara toca continuar treballant per Igualada. Jo seguiré fent el que he fet sempre: treballar a la meva feina i treballar per la ciutat des d’allà on sigui més útil. I animo a tothom que tingui ganes de canvi, de transformar la ciutat i que miri més enllà del seu melic a treballar, a sumar, a mirar endavant i a construir una alternativa forta per transformar Igualada.
Perquè Igualada és el més important, fins i tot -molt- més que un partit. I això, al final, és el que hauria de guiar-ho tot. O almenys així és com jo he entès la política fins ara.
