Ja des de ben petit m’agradava molt el futbol. Ara en sóc un gran aficionat. Així doncs, com molts han fet aquest estiu, he mirat gran part dels 104 partits del Mundial que s’està jugant a Estats Units, Canadà i Mèxic. A diferència de molts aficionats catalans, però, no ho faig donant suport a la selecció espanyola.
Ja l’any 2024, amb la consecució del títol de la Eurocopa per part d’Espanya a Alemanya, a Catalunya és va generar un allau de suport a “la roja”. De fet, a Igualada, una ciutat que l’1 d’octubre de 2017 va defensar les urnes del referèndum, és va convertir en un cau de gent amb la bandera espanyola pintada a les galtes celebrant el títol. El que més ràbia em va fer és que entre aquella multitud, hi havia gent que s’havia arribat a considerar independentista i que s’havia manifestat a les diades multitudinàries de l’11 de setembre.
L’altre dia, amb la victòria de la selecció espanyola a les semifinals davant de França, molts van sortir als carrers d’Igualada i dels voltants amb banderes espanyoles mentre feien sonar els clàxons de cotxes i motos.
Moltes ciutats catalanes han decidit posar pantalles gegants als seus carrers perquè els ciutadants puguin veure la final d’aquest Mundial que jugaran Espanya i Argentina. Així doncs, per evitar un nou allau de suport a la roja als carrers d’un poble que fa no tant havia demanat la llibertat i l’independència del país que ara animen molts en el Mundial, cal que guanyi Argentina. Des d’aquesta humil columna d’opinió, demano doncs que la selecció de Leo Messi, el millor jugador de la història del futbol, salvi Catalunya.