Piera: capitalitzar una baralla adolescent

Fa tot just dues setmanes, Piera feia d’escenari d’un gran desplegament policial. Repassem els fets. (1) Dos grups de joves, un dels quals estava format per menors tutelats en un centre del municipi, s’havien barallat la tarda anterior. (2) El dimecres, un dels menors tutelats va haver de ser traslladat amb ambulància a un centre sanitari, i (3) l’endemà els amics buscaven tornar-s’hi. (4) Les dotacions policials van prevenir aquesta segona baralla i van acompanyar els joves de tornada al centre.

Això és tot el que va passar el dijous 22 de maig.

Ara bé, a la realitat paral·lela que són les xarxes, capaces de magnificar i tergiversar a interessos d’alguns, no es va viure pas així. El món digital anoienc, fins i tot el català, es va omplir de vídeos, tuits i comentaris en grups de Facebook —El Informer Piera Today és tot un espectacle— racistes i xenòfobs, que culpaven aquests joves tutelats de tots els mals del poble.

Un cas clar de fer d’un grup de menors el cap de turc. De capitalitzar una baralla adolescent, com tantes altres n’ha vist Piera o qualsevol dels nostres pobles, a favor dels interessos de l’extrema dreta. És la recepta de sempre: aprofitar un moment de malestar generalitzat, de pèrdua de poder adquisitiu, dificultats per accedir a l’habitatge, desconfiança vers les institucions i els mitjans, per assenyalar un culpable, prometre’n la desaparició i, així, a dos anys de les eleccions municipals, treure’n rèdit electoral.

Piera té un consistori molt plural. Ara és en mans del PSC (Sumem per Piera), però hi tenen representació Esquerra, Junts, el grup municipalista SOM Piera, i Vox. Aquests últims, amb dos regidors. Són ells, de fet, —Vox a través de la plataforma neofeixista Barrios Seguros— els que van convocar una manifestació per a demanar el tancament del centre que tutela els menors, en què fins i tot hi va participar el seu diputat del Parlament, Albert Tarradas.

El Castell de Fang, el centre on viuen aquests menors, fa anys que és al poble. Tancar-lo, com proposa Vox, no farà de Piera un lloc més segur. Aquest joc de la por inoculada a través d’estratègies polítiques, que en nom de la seguretat justifica el racisme i proposa respostes senzilles i falses a problemes complexos, és un joc molt perillós. Que, a més, a les xarxes troba camp per córrer.

Aquest joc perillós es juga als parlaments, en debatre, per exemple, la il·legalització del vel islàmic i també es juga als municipis, com ha passat a Piera aquestes setmanes. Ripoll, amb Sílvia Orriols al capdavant, n’és la prova evident.

Sobre el paper, l’extrema dreta creix i el racisme també. A Europa, a Espanya i a Piera. Entre els joves, que s’escolen cada vegada més cap aquesta banda, animats per fatxatubers i pseudoperiodistes. Però els joves i la resta també tenim força per a contrarestar-ho, això. Per assenyalar qui manipula els fets amb l’objectiu de guanyar vots. Per a fer soroll i per a respondre davant l’atac contra els drets humans de qui són ara els nostres veïns, els nostres adolescents. Ho vam veure dissabte, a la manifestació per la convivència de Piera, que va agrupar tres-centes persones. O diumenge, a Barcelona, en la primera Cursa Antiracista, amb més de sis mil participants.

Lamine Sarr, el portaveu de Top Manta, explicava en aquesta cursa antiracista que ells van imaginar l’esdeveniment «com una resposta a l’odi, a la indiferència, a la solitud que vivim tantes vegades, cada cop que patim una injustícia en silenci». Fa por, això que ve. I aquesta por sí que està fonamentada, la història ho demostra. Però la paràlisi, l’immobilisme davant l’amenaça, no és pas la resposta contra el que ja és aquí. «Avui el poble s’ha unit, s’ha abraçat i ha aconseguit una victòria, i davant d’això només em queda donar-vos les gràcies. Moltes gràcies», deia Lamine, emocionat, davant d’una plaça de Sants plena de gom a gom. Preparem-nos que caldran moltes, moltíssimes victòries més.