A la facultat de comunicació expliquen que el periodisme és el quart poder d’una societat. Potser fan servir paraules solemnes per convèncer-nos d’estudiar una carrera amb ben poques perspectives laborals, però alguna cosa queda, d’aquest missatge. Ens asseguren que els mitjans són els responsables de garantir el dret a la informació, necessària per construir una opinió pública lliure.
És a dir, que abans d’aixecar la cervesa a favor del Parc Central o en contra de la concessió de l’Idò, puguis llegir-ne alguna cosa en una font fiable. O que abans de decidir si votar Castells, Cuadras o Vergés, si donar suport a Trucharte, Juárez o Mabras, coneguis alguns dels punts àlgids i de les mancances de cada cap de llista.
Però a la nostra comarca, com a moltes que no comprenen capitals provincials, el panorama de mitjans va coix de la pota del periodisme crític. Després de la crisi del 2008, de la desena de capçaleres que hi havia a la comarca, en van quedar ben poques. I les que van quedar —La Veu de l’Anoia, L’Enllaç, Regió7 des de Manresa— van subsistir sota mínims. Els últims anys, han nascut iniciatives digitals com AnoiaDiari o InfoAnoia, i Canal Taronja també emet al territori, però el capital humà i els recursos de totes aquestes empreses els permeten arribar a cobrir l’actualitat cultural, esportiva i eventual, i poc més.
I malgrat que gairebé tots els ajuntaments compten amb mitjans municipals, Ràdio Igualada, RàdioNova, MontbuiRàdio i la resta fan d’altaveus dels governs dels respectius consistoris. Sense independència política —no pots mossegar la mà de qui et dona menjar— ni capacitat per a posar a ningú contra les cordes.
Amb tot això, no pretenc desmerèixer la tasca de cap d’aquests mitjans. La comarca compta amb treballadors molt vàlids, fins i tot brillants, que cobreixen l’actualitat de proximitat, repassen festes i fires, visibilitzen projectes, celebren victòries esportives i ofereixen una tribuna als seus polítics. Però sens dubte el periodisme de proximiat guanyaria en riquesa si comptés amb informació crítica amb els poders polítics i econòmics.
És per això que la transformació d’Igualada News en un mitjà amb plataforma pròpia genera esperança. Sí, és un altre digital amb un pressupost limitat, però també és una plataforma jove, amb veus compromeses i una comunitat de seguidors a xarxes disposats a fer-li costat.
Serà genial que aquesta capçalera segueixi informant sobre esdeveniments, esports, incidències amb la Hispano, accidents i robatoris, i que segueixi oferint un tauler per trobar feina. Però encara serà millor si també esdevé el mitjà que comença a demanar transparència a Marc Castells, Noemí Trucharte, Chumi Juárez, Antoni Mabras. Si mira amb lupa les concessions dels contractes públics, les pèssimes condicions que el Consorci Sanitari de l’Anoia ofereix a alguns treballadors del nostre hospital, les grans fortunes de la nostra terra. Si obre debats sobre el festival REC, la festa de Reis, els Tres Tombs, l’oferta d’oci jove per la Festa Major.
Tant de bo Igualada News, amb temps, suport i ganes, arrenqui el periodisme crític que necessita la nostra comarca.
