Sempre em sembla menys agosarat dir que faig de mestra que dir que soc mestra.
Ser mestra és d’una envergadura vertiginosa, se n’aprèn cada dia i no sé si n’arribes a ser mai.
Ha començat el nou curs escolar. Amb la proliferació de les xarxes socials sembla qui sap què, cada any adquireix una transcendència publicitària més gran. És notícia. La gent fotografia els seus petits amb la bata i retola el nou nivell. Corren felicitacions i bons desitjos pels xats. Les escoles mostren originals benvingudes. Et pregunten pel carrer si ja has començat, com s’encara el nou curs? Com si es tractés d’una aventura, una expedició important que iniciem tots a l’hora.
I ho és.
Perquè l’escola és la capdavantera d’un seguit d’aprenentatges que les persones adquirim al llarg de la vida.
Hem sentit dir l’escola és millor, com més s’assembla a la societat. Hi ha una bona part de raó en aquesta afirmació, però no tota. L’escola s’ha d’anticipar a lluïr uns valors per protegir-ne la societat.
L’escola ha de ser plural, que vol dir que ha d’estar composta de persones de diferents maneres de pensar, diferents creences, diferents orígens, diferents cultures, diferents economies, diferents nivells de coneixement, diferents percepcions de cos i gènere, diferents organitzacions familiars, diferents situacions d’aprenentatge, diferents expectatives de futur, diferents oportunitats presents…
Però, sobretot, l’escola ha de ser trencadora en tots aquests aspectes. L’escola ha de passar al davant en pensars alternatius, en noves activitats, en noves llengües, nous recorreguts, nous principis, noves tècniques artístiques, noves realitats i nous horitzons.
Ha d’oferir la llibertat d’escollir per a crear aquesta possibilitat de sortir del teu refugi, de la teva por, de la teva seguretat, de la teva intransigència…
Això vol dir proposar activitats que no són les teves habituals, noves llengües que no tens a casa, noves mobilitats que mai hauries triat. T’ha d’ensenyar el que tu no ets, t’ha d’encuriosir, t’ha de crear preguntes.
Si no tenim preguntes, no aprenem res, “si no aprenem res, no coneixem res i si no coneixem res, no estimem res”, diu Paracels.
És el principi del mètode científic, de qualsevol descobriment.
En aquest sentit, l’escola ha de ser una revolució diària.
Si la societat compra compulsivament, l’escola no ho ha de fer.
Si la societat consumeix cinema comercial, l’escola ha d’oferir cinema d’autor.
Si la societat es llença a un determinat esport, l’escola ha de potenciar els altres.
Si la societat minoritza una llengua, l’escola l’ha de maximitzar.
Si la societat rebutja uns valors humans, l’escola els ha de rescatar.
Si la societat silencia els drets humans, l’escola n’ha de ser altaveu.
Els nostres alumnes son joves i, com en totes les èpoques, volen devorar el món.
Els culpabilitzem de l’apatia de la societat, del desencís en el futur, en el progrés, quan en realitat els estem transmetent el nostre de desengany.
Si els nostres infants i joves tendeixen cap a uns valors repatanis, una desconfiança en el futur i un desencant de la política, és perquè els adults encomanem aquests valors repatanis, aquesta desconfiança i aquest desencant.
El principal problema de l’escola avui no és la manca de recursos, ni la IA, ni l’excés de pantalles. És la falta d’imaginació i inventiva dels adults. Som els educadors els que hem de buscar l’esclat en cada infant i jove que el guiï per un camí lluminós que no copiï la societat. Això no es té del néixer, s’ha d’investigar profundament amb l’observació i la contemplació, en l’assaig error, en la necessitat diària d’oferir continguts que els facin brillar els ulls i que no els arrenglerin cap al pou de prejudicis que els adults hem construït.
Famílies i mestres som els seus referents, hem d’excel·lir en creativitat i enginy, els hem d’enriquir d’esperança, de llibertat.
L’escola ho té difícil per a no desviar-se cap a uns estàndards que estan de moda: exercir el poder pel poder, publicitar-se de cara a la galeria, justificar-se de tot i amb tothom, caure en el pessimisme; perquè la societat va cap aquí i és molt difícil no copiar i corregir cap a unes escoles governades per la llibertat, la democràcia, la igualtat i l’alegria.
Fem-ho senzill, és a dir, compliquem-nos la vida! Educar és ajudar a interpretar la societat i anar-hi un pas per endavant. Només així acompanyarem els nostres joves, i en ells la societat, cap a la llum.
Bon curs!
