Aviat arribaran els savis d’Orient, també anomenats mags, Melcior, Gaspar i Baltasar o els tres Reis de l’Orient.
Segons la llegenda bíblica, ni eren mags, ni tenien nom, ni eren tres, ni eren reis, ni es determina el seu gènere ni el color de la seva pell.
Els segles hi han anat afegint detalls i matisos per adaptar-los als temps i als llocs i han restat possibilitats a la imaginació.
A Igualada tenim una festa de Reis absolutament fascinant, n’estem orgullosos perquè l’hem viscuda intensament de petits i no voldríem que ningú se la perdés. L’expliquem als de fora i els convidem a venir-hi per a poder-ne presumir. És una festa intergeneracional i de molt ràpida implantació per qui arriba nou a viure a la ciutat.
Però de cop i volta, un dia, ens llevem i topem amb un problema: La nostra festa tan estimada, tan singular pel que fa al repartiment del dia 5, que mai havíem pensat que pogués escarnir ni excloure ningú, que crèiem que tothom se’n sentia partícip i representat, i que cadascú se la podia fer a mida; passa a ser sospitosa de possible atac racial per la caracterització de reis i patges.
Què???
Com???
Però si els patges són el que més estimem els igualadins!!! Però si arriben lluents, mudats, planxats i guarnits amb seda, or i pedreria!!! Però si els rebem a les cases amb taules parades de bon menjar i bon cava! Però, però…Com pot ser que algú pugui pensar que menystenim alguna raça o cultura si tot és admiració cap a aquestes persones meravelloses que ens visiten cada 5 de gener?
I ens tornem negacionistes, diem que això ho diu gent de fora, algú que no entén la nostra festa, argumentem que no coneixem ningú que s’hagi sentit mai ni ofès ni molest, que aquesta crítica no va per a nosaltres, que el model és un èxit i que tirem pel dret, que qui dia passa any empeny.
Ja sabem que amagar el cap sota l’ala quan hi ha un problema no resol res, el cas no s’evapora, continua latent i, tard o d’hora, aflora de nou requerint un posicionament, una solució valenta. La festa dels Reis a Igualada, amb tot l’agraïment cap a la comissió que la fa possible, fa molt temps que amaga el cap sota l’ala en moltes qüestions que fan que l’ala estigui plena a petar.
Ja va esclatar en la reivindicació de la participació femenina a la festa. Un grup de dones la va transformar desobeint la comissió i infiltrant-se a la cavalcada, potser sinó encara avui no n’hi hauria. I encara queda a sota l’ala la possibilitat que les tres d’Orient puguin ser dones.
També tenim l’ala carregada de no poder escollir persones de recorregut cultural, social, popular, o simplement pel seu caràcter o per estimar la festa, no pel seu estatus empresarial o financer.
I finalment tenim l’ala molt carregada per la pintura negra dels rostres. Sabem que a Igualada el problema és més gruixut per la idiosincràsia de la festa, pel fet que els patges s’acosten a la mainada interactuen amb ells en tres dies diferents i fins i tot seuen al sofà de casa seva. Tot això en altres ciutats no passa i és de més fàcil resoldre però sí que passa en altres pobles de la comarca que han estat més valents afrontant el tema i trobant alternatives.
En aquesta qüestió estem fent tard. No hauria de durar ni un any més. És una responsabilitat de ciutat.
Proposo una solució: Desracialitzem la festa.
Avui no té cap sentit que els Reis d’Orient siguin de tres races diferents, si en un moment en va tenir va ser pel significat de la llegenda en l’època, per la pedagogia que significava que uns personatges vinguts de terres llunyanes reconeguessin l’infant nascut a Betlem quan els prohoms jueus, només preocupats per preservar la raça pura i l’exclusivitat dels seus valors, no el varen voler reconèixer.
Per pedagogia, als escriptors del segle I, se’ls va fer imprescindible crear uns personatges estrangers, que arribaven carregats de saviesa i d’obertura de mires.
Era necessari simbolitzar l’universalisme i retornar al poble el sentit comú.
Aquests valors són els que necessitem recuperar ara. Estem en el punt contrari, més propers als prohoms jueus que al significat dels Reis.
Al 2025 l’universalisme no va associat a colors de la pell, vivim en una societat racialment globalitzada i, també per pedagogia, necessitem que aquesta festa popular que abraça els valors de l’universalisme i de l’acollida, adopti formes respectuoses, per sentit comú, per no confondre a infants i joves, per respecte a la humanitat.
Desracialitzem la festa, si us plau! La solució no està a donar el paper de patges a afrodescendents, com proposen algunes campanyes. Si ho fem sense camuflar-los els excloem igualment de la festa perquè no evitem que els seus petits s’hi puguin adreçar, els puguin entregar la carta i els puguin rebre a casa seva sense reconèixer-los. Implantarem un model de festa encara més excloent.
Eliminem les races dels savis d’Orient i amaguem els nostres patges sota un maquillatge de fantasia, sota un antifaç, sota un vel….que no ofengui a ningú. No és tan difícil!
Que bonica seria Igualada si els savis d’Orient i els seus patges fossin representats per qualsevol persona que li vingués de gust sense excloure la seva raça, gènere i condició social.
És una solució viable, sense ni cinc d’inversió, que no modifica l’essència de la festa, al contrari, la preserva. Veurem que cada infant farà anar la imaginació com li convingui pel que es vulgui creure, com ha estat sempre.
Estimats de l’Orient, esperem que ens ho porteu tot!
