Tots tenim al cap grans èxits de taquilla com Titanic, Avengers: Infinity War o Avatar. Però… què passa quan un gegant com Disney o Fox s’estavella i perd més de 200 milions de dòlars?
Acompanyeu-nos en aquest viatge per 5 dels fracassos cinematogràfics més sonats de la història, pel·lícules que no només van enfonsar pressupostos, sinó que també van arruïnar carreres, van fer trontollar estudis i van convertir-se en autèntics símbols del que passa quan Hollywood aposta massa fort.
Alguns d’aquests desastres són molt coneguts… però d’altres estem segurs que us sorprendran.
5. Cutthroat Island (1995)
O La isla de las cabezas cortadas, com va ser estrenada aquí, va enterrar la carrera de Geena Davis, que va passar de ser una estrella molt reconeguda a acabar fent papers més modestos, sobretot a televisió.
A més, la pel·lícula també va suposar la ruïna definitiva de Carolco Pictures, una productora mítica que havia estat darrere de títols tan emblemàtics com Terminator 2.
Ens trobem davant d’una aventura de pirates previsible, excessivament llarga i amb uns valors de producció gegants, marcada per nombrosos contratemps durant el rodatge, que van disparar el pressupost fins als 98 milions de dòlars de l’època.
Però el cop va ser encara més dur quan només va aconseguir recaptar uns 10 milions a escala mundial, convertint-se, juntament amb Waterworld (1995), en un dels fracassos més sonats del cinema dels anys noranta.
No va ser fins al 2003, amb l’estrena de Pirates of the Caribbean, que el gènere de pirates va tornar a triomfar a la gran pantalla. Però el que queda clar és que Cutthroat Island va arribar en el moment menys oportú… i va acabar sent un fracàs estrepitós.
4. Mars needs moms ( 2011)
Ara anem amb un cas força desconegut, però que realment val la pena comentar.
Disney hi va apostar fort, amb un pressupost d’uns 150 milions de dòlars, però la realitat va ser duríssima: només en va recuperar 39 milions a taquilla, sense comptar les pèrdues afegides de màrqueting i altres sobrecostos.
Els motius? A banda de ser una pel·lícula argumentalment fluixa i avorrida, el principal problema va ser la polèmica tecnologia de captura de moviment aplicada als actors. Un recurs que en cap moment acaba de funcionar i que, en alguns moments, fins i tot generava una sensació inquietant i estranya… especialment per tractar-se d’un film familiar.
Les conseqüències van ser devastadores: el fracàs va contribuir directament a la ruïna i final d’activitat d’ImageMovers Digital, l’estudi fundat pel genial director Robert Zemeckis, conegut mundialment per la saga Back to the Future.
3. The lone ranger (2013)
El fracàs en taquilla de El Llanero Solitario (2013) es pot explicar per diversos factors. Principalment, va ser una pel·lícula amb un pressupost massa elevat (250M), cosa que feia molt difícil que fos rendible. A més, el personatge del Llanero Solitario no tenia prou atractiu per al públic modern, especialment per a les noves generacions.
També hi va influir un to una mica irregular, a mig camí entre comèdia i aventura èpica, que va generar certa desconnexió amb l’audiència. Finalment, les crítiques van ser desiguals i el boca-orella no va ajudar.
Tot plegat va provocar que, malgrat tenir estrelles com Johnny Depp i un director d’èxit com Gore Verbinski, la pel·lícula acabés sent percebuda com un blockbuster inflat i poc necessari, i va acabar convertint-se en una de les grans decepcions comercials de Disney.
2. John Carter (2012)
Ens situem l’any 2012. Disney feia poc que havia comprat Marvel, però encara no seria propietària de Lucasfilm (Star Wars) fins a l’octubre d’aquell mateix any.
I en aquell context, els executius van decidir apostar fort per portar al cinema una ambiciosa saga de novel·les d’Edgar Rice Burroughs, un dels grans pioners de la ciència-ficció i una inspiració directa de moltes franquícies que avui dia tots coneixem.
Però els problemes van ser nombrosos. Per començar, un màrqueting pràcticament inexistent, que va provocar que el públic no tingués clar en cap moment de què anava la pel·lícula. A això s’hi sumava un protagonista desconegut i sense carisma, un ritme narratiu irregular i, sobretot, un pressupost absolutament desmesurat.
El resultat va ser un desastre silenciós: amb un cost superior als 250 milions de dòlars, la pel·lícula només va aconseguir recaptar aproximadament 280 milions a escala mundial, una xifra que, tot i semblar alta, va suposar pèrdues milionàries.
La conseqüència va ser clara: el final immediat d’una saga que tot just volia començar, i un missatge contundent per a Disney… millor deixar d’arriscar amb històries noves i centrar-se en franquícies ja consolidades.
1. The adventures of Pluto Nash (2002)
El desastre comercial de The Adventures of Pluto Nash (2002) s’explica sobretot perquè va ser una aposta molt arriscada: una comèdia de ciència-ficció amb un cost de producció enorme (100M), impropi d’una pel·lícula d’aquest tipus. Quan es va estrenar, el públic ja no tenia gaire interès en la proposta i l’univers futurista que plantejava no resultava prou atractiu.
A més, la història es percebia com poc inspirada, amb un humor fluix i una trama que no aprofitava el carisma d’Eddie Murphy. Les crítiques van ser demolidores i la pel·lícula va quedar marcada ràpidament com un producte fallit, provocant que desaparegués de la cartellera en molt poc temps.
I fins aquí el nostre repàs.
Què opineu vosaltres? Les coneixíeu totes?
Creieu que algun d’aquests fracassos va ser injust, o realment eren pel·lícules condemnades des del principi?
