A principis de setembre del 2025, la ciutat es va llevar amb la notícia que l’Oficina Antifrau de Catalunya havia admès a tràmit una denúncia anònima sobre presumptes irregularitats econòmiques a l’Ajuntament d’Igualada. Una denúncia que apuntava a possibles fraccionaments de contractes, conductes col·lusòries i l’ús reiterat del procediment negociat sense publicitat.
Quan va sortir la denúncia, diverses persones em van preguntar la meva opinió i a totes els vaig respondre el mateix: tot i desconèixer els fets denunciats, no creia que la denúncia arribés gaire lluny. El sistema de contractació pública dona molt marge per moure’s dins de la legalitat formal, fins i tot quan es força clarament l’esperit de la llei. L’Ajuntament té un autèntic exèrcit de juristes molt eficients que saben prou bé quins són els límits, i els marges, de la legalitat en aquests aspectes.
De fet, crec que l’única denúncia per fraccionament que ha prosperat fins ara va ser la de Laura Borràs, quan va ser condemnada pels contractes fraccionats mentre dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. I va prosperar perquè hi havia proves molt clares: correus electrònics on ella mateixa donava instruccions directes sobre com dividir un encàrrec únic en contractes menors. No eren interpretacions: estava escrit, negre sobre blanc, com s’havia de fer el fraccionament.
Sabedor de tot això, vaig voler fer una prova per poder-la explicar públicament amb detall en un article com el que esteu llegint. I per aquest motiu, avui us explico la història d’una denúncia per fraccionament que vaig fer amb aquesta intenció: A finals de novembre de 2025 vaig presentar una denúncia a l’Oficina Antifrau relacionada amb la contractació menor realitzada per l’Ajuntament d’Igualada en el marc de les campanyes d’enllumenat i ornamentació de Nadal dels darrers exercicis.
El govern Castells, durant els anys 2022 fins 2025, va adjudicar diversos contractes menors, de manera anual, successiva i sistemàtica, al mateix proveïdor, tots ells amb un objecte directament relacionat amb l’enllumenat de Nadal. Tres contractes anuals: un de subministrament i lloguer d’estructures de Nadal, el segon de material lluminós i connectors, i el tercer de serveis de muntatge i desmuntatge, la suma dels quals superava el valor de 15.000€ (sense IVA) permès per la llei per als contractes menors.
La reiteració temporal, la naturalesa recurrent i perfectament previsible de la despesa, l’import pràcticament idèntic entre anys i la divisió artificial de les prestacions en diversos contractes menors podrien haver constituït indicis sòlids de fraccionament indegut, d’acord amb l’article 118 de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic. L’import total del conjunt de prestacions dels exercicis analitzats entre 2022 i 2025 s’elevava a uns 85.000 euros.
Al meu parer, es tractava d’un possible fraccionament que reuneix dues casuístiques en una de sola: una necessitat anual, recurrent i absolutament previsible, ja que cada any la ciutat s’il·lumina per Nadal i, alhora, una divisió del contracte en muntatge, desmuntatge i lloguer de material que evitava haver d’obrir cada any un procediment de licitació obert.
La denúncia va entrar al tràmit i al gener de 2026, l’Oficina Antifrau em va anunciar que havia remès una comunicació a l’Ajuntament d’Igualada perquè informés dels fets denunciats i, si s’esqueia, de les mesures correctores adoptades. En la mateixa carta, curiosament, l’OAC m’informava que ja havia investigat amb anterioritat possibles fraccionaments irregulars en la contractació pública d’aquest Ajuntament amb altres empreses, i que ja en aquella resolució es feia constar la voluntat del consistori de regularitzar els procediments de contractació menor.
Per tant, se’m comunicava que l’Ajuntament d’Igualada ja estava en procés de correcció i d’implementació de modificacions en el sistema de contractació arran de la denúncia anònima rebuda a l’estiu. Així, resulta que al novembre del 2025, el govern va anunciar que Antifrau havia donat per tancada aquella denúncia anònima, però Marc Castells, assegut a les escales de l’Ajuntament, no va explicar que l’OAC havia advertit seriosament el consistori sobre el seu sistema de contractació.
Aquest element em va generar una curiositat innegable, i a finals de gener vaig sol·licitar formalment informació a l’OAC sobre aquella denúncia anònima. La sol·licitud va ser fàcil, ja que alguns mitjans de comunicació locals havien publicat el número d’expedient. Però aconseguir-la no ho va ser tant i a finals de febrer l’Oficina va estimar parcialment la meva sol·licitud: no se’m facilitaven ni l’escrit de denúncia ni la documentació aportada pel denunciant, ni tampoc les respostes completes de l’ens local, però sí l’accés parcial a la resolució de tancament de l’avaluació prèvia de versemblança i a la comunicació d’arxivament tramesa a l’Ajuntament.
Durant el mes d’abril vaig rebre la resposta de les dues denúncies: la resolució de la denúncia que jo havia presentat i la informació parcial de la denúncia anònima.
La denúncia anònima, tal com es va filtrar a la premsa, es fonamentava en fraccionaments de contractes i en l’ús reiterat del procediment negociat sense publicitat. El més interessant de tot plegat era la resposta legal de l’Ajuntament per justificar aquests fraccionaments: Segons ells, cada contracte tenia un objecte propi, independent i qualitativament diferent, amb una unitat funcional pròpia, i no formaria part d’un tot dividit amb voluntat d’eludir la publicitat i la concurrència. Fent un exercici d’imaginació, si ho apliquéssim a la denúncia dels llums de Nadal (que a la denúncia anònima no era el cas), l’Ajuntament justificava el possible fraccionament dels contractes de muntatge, desmuntatge i lloguer de llums al·legant que cada contracte tenia un objecte propi i independent i que no formaven part d’un tot comú.
A més, en la resposta a la denúncia anònima, el govern reconeixia que hi havia objectes equivalents que es repetien any rere any amb la mateixa empresa, però defensava que no es podia parlar de fraccionament perquè es tractava de serveis logístics que no serien necessàriament previsibles a llarg termini. Traduït a l’exemple dels llums de Nadal, defensava que l’any vinent es podria canviar de bombetes, de llocs on col·locar-les o, fins i tot, no il·luminar la ciutat i per tant, no seria previsible.
Quan vaig rebre la notificació d’Antifrau sobre la denúncia que jo havia presentat sobre il·luminació nadalenca, esperava exactament la mateixa resposta. Però la meva sorpresa va ser que el govern va reconèixer que, de cara a la Campanya de Nadal 2026, ja s’havia creat un grup de treball des del mes de febrer i que es faria un canvi en el sistema de contractació mitjançant un procediment de licitació obert, amb divisió en lots.
Arribats aquí, no sé si aquest canvi responia a la meva denúncia concreta sobre l’enllumenat de Nadal o a la denúncia anònima presentada a l’estiu. El que sí que sembla evident és que gràcies a una o altra, o a totes dues, l’Ajuntament d’Igualada s’ha vist obligat a modificar el seu sistema de contractació. I això, més enllà de resolucions administratives o arxius formals, ja és una constatació política rellevant.
Perquè, al final, no es tracta de caçar errors ni de forçar expedients. Es tracta de fer que els serveis públics respectin l’esperit de la Llei de Contractes del Sector Públic, que no és altre que garantir lliure competència, transparència i igualtat d’oportunitats. Governar no hauria de consistir a buscar fins on es pot tensar la legalitat, sinó a assegurar que els diners públics es gestionen amb joc net. I això, a Igualada, encara obliga a estar molt amatents.
