El 19 de novembre de 1933 va ser una data històrica: per primera vegada, les dones a Igualada i a la resta de l’Estat van poder exercir el seu dret a vot. L’arribada de la Segona República Espanyola i la posterior aprovació de la nova Constitució, havia obert el camí al reconeixement del dret de vot en igualtat de condicions entre homes i dones a partir dels 23 anys.
Aquest moment representava un pas decisiu cap a la igualtat política. En conseqüència, van sorgir ràpidament seccions femenines dins dels partits i formacions polítiques amb l’objectiu declarat d’“orientar la dona en la política, donat que d’aquesta ciència no en sabia res”. Aquest plantejament posava de manifest els prejudicis de l’època, però també el desig de moltes dones de contribuir activament a la vida pública.
L’interès per guanyar el vot femení era intens: des de les esquerres es treballava per evitar que les dones es decantessin cap a les dretes, mentre que aquestes també intentaven atraure-les. Així doncs, el debat sobre el paper polític de les dones es feia evident en aquesta campanya.
A Igualada, la jornada electoral va registrar una alta: van votar 5.665 persones, un 70% del cens. La premsa local de l’època destacava l’entusiasme de les dones, assegurant que “l’element femení posà en lluita el major entusiasme”. Els resultats van ser els següents: 2.848 vots per a Defensa Ciutadana (candidatura de dretes), 2.326 per a Esquerra Republicana de Catalunya, 454 per a la Coalició d’Esquerres i 237 pel Partit Radical.
Malgrat que el vot era secret i no es pot saber exactament quantes dones van participar, la xifra de participació general suggereix que moltes van aprofitar aquesta primera oportunitat històrica per exercir el seu dret a vot.
Aquesta jornada va marcar un abans i un després en la lluita pels drets polítics de les dones, que també van poder tornar a participar en les eleccions generals que es van celebrar el febrer de 1936, les últimes van tenir lloc abans de la dictadura franquista.
