El teu Rodalies, la meva Hispano
Fa setmanes que els catalans tenen el punt de mira en el desastre del transport públic, que es concentra, sobretot, en un servei de Rodalies més que deficient. Trens que no passen, informació que no arriba, vagues mal comunicades i remodelacions i traspassos plantejats amb poca perspectiva generen una indignació popular. A l’Anoia, malgrat que el tren també hi arriba, el centre de la ràbia en matèria de transport públic és la vella intocable Hispano. Des del 2008, propietat de Monbus.
La situació la coneix tothom. No és gaire diferent de Rodalies. Autobusos que no passen; d’altres que van plens i deixen desenes de persones a les parades massa sovint — malgrat que el consistori Igualadí prometés aquest desembre que això no tornaria a passar — o que els fan viatjar drets, al passadís, durant un trajecte sencer per autovia. Vehicles vells i en molt mal estat, amb vidres trencats, goteres, problemes tècnics que els obliguen a aturar-se en llocs perillosos i sobretot, sobretot, molt poca informació. Mai una trucada atesa. Mai un retard anunciat.
Amb dades, la sensació es confirma. No hi ha gaires auditories del servei, però sí que hi ha xifres dels reclams de la població. El Departament de Territori va publicar un estudi el 2017 —ha plogut, però la situació no ha millorat— que deia que el 35% de les queixes sobre el transport públic a la província de Barcelona eren sobre Monbus. I, en canvi, la companyia només transporta un 5% dels usuaris d’aquest servei al territori.
I, tot i això, semblava que el costum, les dècades d’incompetència i mala gestió, haguessin atenuat una mica la indignació popular. Que la gent n’hagués fet un meme, del mal servei de Monbus. #Hispanofail. Una història d’Instagram, un vídeo pel grup de la família, i fins demà perquè no hi ha alternativa. Perquè lluitar com a usuaris contra la tercera companyia d’autobusos de l’Estat Espanyol, que compta amb concessions públiques de vint-i-cinc anys de durada — signades al final de l’època Pujol—, que li surt molt més a compte pagar multes que millorar al servei, sembla impossible. Sobretot si la voluntat dels consistoris no és del tot ferma — l’empresa patrocina equips importants de la capital anoienca—.
Però aquesta setmana hem conegut una iniciativa nova. Dos joves d’Esparreguera han muntat Expulsem Monbus, una plataforma per a recopilar proves de la precarietat del servei amb l’objectiu últim de portar-los als tribunals per tal que la Generalitat retiri la concessió a l’empresa.
Portar Raul López, el president de Monbus, davant del jutge és una fita llunyana i difícil. I si s’aconseguís —amb molta més informació, temps i recursos econòmics dels quals disposen — seria complicadíssim guanyar el procés judicial. Perquè Monbus té molta força i també perquè no té competència al territori.
Però que la deficiència no s’hagi acceptat com a norma, que hi hagi gent amb ganes de reclamar uns mínims —puntualitat, seguretat i informació i que, si no és massa demanar, els atenguin en català —, de fer soroll, és una molt bona notícia. Per això estarà bé escoltar què diuen i fer-los un cop de mà. Enviar-los proves per a denunciar cada infracció com toca —amb detalls tècnics com adjuntar la matrícula del vehicle—, difondre la tasca de la plataforma ciutadana i, si cal, ajudar-los a fundar un nucli d’aquesta associació a Igualada. Fer notar als ajuntaments i a la Generalitat la precarietat que suposen pels seus ciutadans les concessions del transport públic a Monbus.
I exigir a les autoritats que apretin de debò, que el que es demana no és tant. Puntualitat, seguretat, informació. Només això. Perquè tenim dret a saber si arribem a la feina, a la universitat o a sopar a casa dels pares a l’hora. I fa massa anys que per culpa de la Hispano, de Monbus, aquest dret és vulnerat.
