Un primer pas en l’exercici de comunicació més important, que és fer públic el resultat d’un munt de treball previ, en el que aquest contingut s’ha acabat creant. Possiblement, si aquest relat el llegiu el 2025, s’ha generat amb AI, o IA, o com en digueu: intel·ligència (¿) artificial. Si, en canvi, s’ha creat amb intel·ligència natural, haurà passat per un munt de dificultats d’elaboració, sobretot a l’hora de defensar-ne el cost, que ben segur anirà lligat a les hores de feina de l’equip comunicador creatiu que l’haurà realitzat.
Aquesta setmana vaig rebre una consulta d’un client, per revisar una pàgina web que li havien fet a mans, a un preu que déu n’hi do, també, i que com era d’esperar, no tenia cap lògica de coherència amb els seus objectius d’inversió en comunicació. No cal que us digui que era tota feta amb intel·ligència artificial.
Com dir-ho per tal que ara que som a Nadal s’entengui el que està passant en el món de la comunicació, sobretot l’empresarial? Felicitacions generades per IA, les receptes dels canelons i l’escudella de l’àvia tretes directament del xat, imatges, gif’s, mem’s, i totes les sigles ens semblen extravagants als boomers (¡). És això el mateix que cuinar i menjar realment l’àpat que hem après sense haver de consultar l’oracle d’internet?
Fa un segle vam començar entusiasmats a gaudir els avantatges del material que més ens preocupa ara i que se’ns pot acabar menjant: el plàstic. En fa més que vem començar a convertir el planeta en un hivernacle sense termòstat, i ens toca ara debatre’ns entre les realitats paral·leles -o sigui mentides, directament- dels negacionistes que cada cop més ho controlen tot i l’esperança de posar-hi una mica de seny i revertir tot el desori de no sostenibilitat en què ens trobem.
No sé si n’hem après. De fet, tot indica que cada cop anem empobrint les nostres capacitats i ens posem més en mans d’aquesta artificialitat, sobretot en comunicació empresarial, oblidant que tot comença escoltant, escoltant i entenent, el nostre client, el nostre mercat, el que la societat ens demana -i el que de fet necessita- perquè els negocis que de debò funcionen, sempre s’han tancat entre persones, encaixant les mans, mirant-se als ulls, i, potser, gaudint una bona escudella amb la recepta de l’àvia.
Bon Nadal i bon 2025, preservant tota la intel·ligència natural que puguem. Ho necessitem.
