És que no se m’acut una paraula per qualificar el que està passant al món de les plataformes digitals que algun dia van servir per revolucionar la manera com ens connectàvem, i avui sembla que només serveix per CRIDAR LA TEVA POSTURA i odiar tot el que estigui fora del teu interès.
Veig amb forta impressió els canvis que dóna la tecnologia i com afecta la part més sensible que tenim els éssers humans i que sempre ha intentat ser controlada pels “poderosos”: LA COMUNICACIÓ.
No diré res sobre la IA perquè crec sincerament que l’ús responsable i ètic d’aquesta eina serà un punt de creixement per a moltíssimes empreses i una manera de canvi total per a la comunitat. Només vull centrar-me en l’ÚS que estem donant a les plataformes digitals, i et demano que paris un moment, tanquis els ulls i recordis com era fa 5 anys i com és ara. En poquíssim temps hem passat de donar un ús gairebé innocent a les xarxes socials (publicant immediatament on érem o compartint sense solta ni volta la vida dels nostres fills i la pròpia) a convertir-la en un espai on tots cridem i ningú vol escoltar.
M’ha passat a mi mateixa des del meu treball en una agència de comunicació. Hem rebut diverses trucades de clients preguntant-nos QUÈ ANÀVEM A POSAR EN RELACIÓ AL QUE HA PASSAT A VALÈNCIA. I pensàvem amb el nostre equip que quina pregunta tan difícil en moments en què tot s’ajuntava. La urgència de “deixar-ho” fet perquè uns se n’anaven de vacances d’ENSENYAR ALGUNA COSA, perquè no sembli que no som sensibles o no compartim notícies. Com n’és de difícil buscar VERACITAT a les plataformes digitals quan la immediatesa ÉS LA NORMA I LA NECESSITAT que t’escoltin és el que apressa.
Aquesta setmana enmig d’aquest caos mental, ètic, moral i personal en què estava submergida vaig assistir a les TARDES PER PENSAR que va inaugurar l’Ateneu (i que et recomano per anar-hi amb els més joves de casa, sisplau) i tot i que el tema “era antic” PERQUÈ PARLAVA DEL SECESSIONISME, vaig poder escoltar a la persona convidada dir dues coses que vull transcriure aquí perquè no se m’oblidin i perquè si et serveixen d’alguna cosa, aquest escrit ja haurà valgut la pena:
- Tinc dret a guardar silenci i a que TU no li donis interpretació al meu silenci.
- Què important que és preguntar-nos si som capaços de respectar o com a mínim entendre que som part d’un TOT i no el TOT EN SÍ.
Encara enmig d’aquest escrit que pot semblar angoixant i catastròfic he de reconèixer que veig grans espurnes d’humanitat en la COMUNICACIÓ. En aquesta que es fa gairebé artesanalment (i no parlo de manca de tecnologia) sinó aquella que PREGUNTA, QUE QÜESTIONA i que convida.
Així que per un moment deixa de buscar un LIKE i proposa’t captivar la teva tribu. I AIXÒ S’ACONSEGUEIX ESCOLTANT, analitzant i, si us plau, SOBRE TOT SOBRE TOT llegint alguna cosa més que TIKTOK O INSTAGRAM .
