T’has preguntat mai com era Igualada fa segles? Gairebé no ens han arribat il·lustracions de la vila d’Igualada medieval i moderna, però sabem que la primera menció del topònim Aqualata apareix documentat a finals de segle X. Dos segles després, és quan es creu que es va construir el primer tram de muralles, seguit d’una segona muralla el 1367. Finalment, l’any 1463, Igualada es va envoltar d’una muralla definitiva amb trenta-sis torres i deu portals.
A partir d’aquell moment, l’expansió urbana d’Igualada durant els segles posteriors ja tindria lloc a extramurs. Així van néixer els ravals de Capdevila (l’actual plaça de la Creu) i de Soldevila (l’actual plaça del Rei). Aquesta era, doncs, la situació urbana amb la qual es trobava la vila al segle XVII, en un moment en què vivien unes 1.500 persones.
D’aquesta època data un gravat d’Igualada que, almenys, ens permet fer-nos una idea sobre com era la ciutat. La il·lustració va ser feta per Pier Maria Baldi, un pintor que durant els anys 1668 i 1669, va acompanyar a Cosme III de Mèdici (membre d’aquest famós llinatge) en el seu viatge que va fer per la península Ibèrica, entrant per Cadaqués i sortint per A Coruña.
Com que per Igualada hi passava el Camí Ral d’Aragó (que anava fins a Saragossa i Madrid), aquests viatgers van passar per la vila el 7 d’octubre de 1668. Així doncs, com podreu veure, Pier Maria Baldi va il·lustrar la ciutat amb les seves muralles, l’església de Santa Maria, una creu i altres edificacions a extramurs.
No obstant això, és difícil descobrir des de quin lloc es va realitzar el gravat. En aquest sentit, segons l’historiador igualadí Torras i Ribé, s’aprecien imprecisions en el dibuix, cosa que li fa pensar que possiblement es tracta d’una obra realitzada posteriorment al seu pas per la vila, basant-se en apunts presos in situ. A més a més, també detecta idealitzacions.
El mateix autor indica que hi ha diversos detalls que fan pensar que la vista va ser dibuixada des de la banda de ponent, per la zona de l’actual plaça de la Creu, ja que la creu que apareix representada seria la creu de terme que existia en aquell lloc i que va acabar donant nom a la mateixa plaça.
Basant-se en aquesta hipòtesi, Torras i Ribé teoritza que les edificacions de la dreta podrien correspondre al convent dels Agustins edificat a extramurs; mentre que les edificacions del fons a l’esquerra podria ser una representació del raval del Soldevila o una il·lustració idealitzada de Vilanova del Camí.
