La Vaga de les Teixidores d’Igualada: Resistència i Lluita Obrera

Fa 143 anys, a inicis de març de 1882, després de dinou setmanes de lluita intensa, finalitzava la Vaga de les Teixidores, un dels episodis més importants de la història laboral i de la classe obrera d’Igualada.

Des dels anys setanta del segle XIX, Catalunya vivia una crisi industrial i comercial que es va fer sentir amb especial força a Igualada. Les condicions de vida de la classe treballadora eren extremadament dures, i les esperances de millora semblaven llunyanes.

L’any 1881, la situació va arribar al seu punt àlgid: els empresaris es van negar a millorar les condicions laborals i els treballadors i les treballadores, farts de la precarietat, es van organitzar en la Societat de Teixidors.

Aquest col·lectiu va començar a exigir canvis immediats, i el juny de 1881 es va convocar una vaga que va afectar tota la indústria tèxtil d’Igualada i altres pobles veïns. La vaga va durar fins al 30 de juny, moment en què els empresaris van accedir a augmentar els sous.

No obstant això, alguns fabricants no van complir amb els acords econòmics establerts, la qual cosa va portar a una nova vaga que va començar el 5 setembre d’aquell mateix any. Al cap d’uns dies, només la fàbrica de Ramon Godó continuava aturada per solidaritat per l’acomiadament d’una obrera.

Passaven les setmanes, i malgrat que semblava que s’acostava un acord, la situació es va complicar encara més i el conflicte es va generalitzar. El 20 d’octubre, els fabricants van solidaritzar-se amb l’empresa de Godó i van tancar les seves fàbriques, ampliant el conflicte a la resta d’indústries d’Igualada i en algunes de la comarca. Era un “lock-out” en tota regla, on la patronal va tancar les fàbriques per forçar els treballadors a cedir.

El veritable mèrit d’aquella vaga, però, no va ser només la seva convocatòria, sinó la capacitat de resistència de les treballadores, majoritàriament dones, que van mantenir-se fermes durant les dinou setmanes que va durar l’aturada. Durant els més de quatre mesos que va durar la vaga, cap de les dues parts volia cedir en les seves reivindicacions, de manera que era molt difícil arribar a un acord. A més a més, la patronal proposava unes condicions ofensives per a les treballadores, que estaven decidides a arribar fins al final.

Finalment, la intervenció del governador civil va forçar un acord entre empresaris i treballadors. Tot i que l’acord no va complir totalment les reivindicacions de les dues parts, va ser ben rebut a causa del desgast que va significar aquesta llarga vaga Després de dinou llargues setmanes, la vaga arribava a la seva fi.