Fa més de 30 anys, quan començaven a proliferar les places rodones a Catalunya, vaig sentir una urbanista que proposava posar noms a aquestes places rodones. Al mateix temps es lamentava que els carrers i places de les nostres ciutats tenien un nombre molt desajustat de dedicatòria a homes en comparació als dedicats a dones i plantejava la idea que aquestes noves infraestructures rodones adoptessin noms de dones.
Igualada té un bon conjunt d’aquestes places rodones que anomenem rotondes, a mi m’agraden i encara en dibuixaria moltes més -ara no ve al cas-. Totes continuen sense nom.
Per més que sembli que les aplicacions digitals que ens orienten i ens localitzen hagin esborrat el costum de preguntar a algú com es va als llocs, encara et veus abocat a moltes converses que t’obliguen a batejar-les i no et queda cap més remei que dir:
– …trobaràs la rotonda del Canaletes…, …al descampat de la rotonda de l’Esclat…, … puja per la rotonda dels mossos…, …la de l’Amèrica…, … la de ca l’Alemany de Les Comes…
És una llàstima no tenir un nom per aquestes places, tan mancats com anem de nomenclàtor viari femení! Proposo posar nom a aquestes places rodones i proposo, com la urbanista que vaig sentir fa anys, anomenar-les amb noms de dones.
A Igualada hi ha 160 avingudes, carrers, places, passatges o travessies, dedicades a homes, de talla local, nacional i universal. D’aquestes, 35 pertanyen a sants i en les altres 125 hi tenim representació de tot: advocats, mestres, compositors, poetes, presidents de la Generalitat, papes, alcaldes, intèrprets, benefactors, anarquistes, mecenes, republicans, capellans, arxivers, caputxins, cronistes, escolapis, artistes, músics, reis, bisbes, industrials, historiadors, déus de la mitologia, lingüistes, militars, científics, fatxendes, abats, escrivents, patriotes, comptes i noble gent.
A més a més, hi ha dedicació viària a traginers, esquiladors i blanquers.
D’avingudes, carrers, places, passatges i travessies dedicades a dones només n’hi ha 39.
Si comptem que 25 honoren a la Mare de Déu que, de fet, és una sola dona, quedem amb 15 dones. De les 14 dones restants, 5 són santes: Anna, Caterina, Joaquima de Vedruna, Paula i Teresa. Ens queda una monja monàrquica, Sor Rita Mercader; la dona d’un ric donador de terrenys, Carme Verdaguer; tres altres donadores de terrenys, les germanes Castells – un carrer per totes tres! Pujaria el comptador de dones però no el de carrers- i Minerva, deessa romana de la saviesa i les arts.
Finalment, només en 4 carrers, es reconeix a dones la seva vàlua intel·lectual o artística: Paquita Madriguera, pianista i compositora; Felícia Mateu, benefactora i fundadora d’una escola per a noies en situació vulnerable; Rosalina Poch, mestra de català, correctora i pedagoga i Maria Trulls, poeta i publicista republicana.
Poble Actiu en diferents moments ja ha fet campanyes de propostes de canvis o afegitons de noms de carrers, una d’elles el darrer 8 de març.
La proposta de poble Actiu inclou reconèixer el valor de les vaguistes del 1881, amb Josefa Aguilera, presidenta de les teixidores d’Igualada en el moment de la vaga i Caterina Vicenta Casanova Sanahuja “la Trabala” que en fou víctima. Es planteja un reconeixement al col·lectiu de teixidores i a Gerània Bosch com a autora del manifest en la vaga del 1913; a l’anarquista Pepita Estruch; a la sindicalista Carola Ribaudí; a Josefina Seriola, presidenta de la secció femenina del Centre Republicà i a Nativitat Yarza que fou mestra a Igualada i alcaldessa de Bellprat, la primera de Catalunya!
Ens podríem estendre amb moltíssimes més dones que han estat capdavanteres en diferents disciplines, tant d’Igualada com d’àmbit internacional i que podrien, també, merèixer un homenatge en el nomenclàtor viari d’Igualada per anar ajustant el desequilibri de gènere. De noms no en faltarien.
