Qui més qui menys, quan érem menuts (i probablement entremaliats), miràvem de dur a terme qualsevol malifeta sense ser descoberts. La picaresca infantil pot resultar divertida i una mostra de les capacitats imaginatives i creatives d’un nen, sempre des de la innocència i la manca de malesa que són innates dels més petits de la casa.
Però ara imagineu-vos per un instant, que aquesta actuació la dugessin a terme dues persones de certa edat. Probablement diríem que són uns ganàpies, que ja no toca.
Dues persones amb posició de responsabilitat dintre d’un organigrama social. Dues persones de qui depenen altres persones. Dues persones amb poder per decidir sobre el benestar i l’economia de moltes famílies. Dues persones escollides sota el paraigua de la confiança que moltes altres persones van dipositar en ells. Dues persones que van prometre fidelitat i servei públic, omplint-se les seves boques d’enganyifes.
A Igualada, tenim aquestes dues persones, es fan anomenar “polítics”, i els seus noms són Marc Castells, actual alcalde de la ciutat, i Jordi Cuadras, actual cap de la NO-OPOSICIÓ. Els coneixeu perfectament, perquè ja us n’he parlat d’ells en altres ocasions. Però com que segueixen fent-ne de les seves, i aquest cop, d’amagatotis, per por a ser descoberts (com si de dos nens es tractés), jo, acollint-me a la més estricta llibertat d’expressió, obertament i sense necessitat d’amagar-me’n, vull mostrar la meva disconformitat com a ciutadà igualadí.
Aquestes dues persones, en un temps rècord, han pactat uns pressupostos municipals i els han aprovat en ple municipal. Uns pressupostos per al proper any 2025 carregats d’increments d’impostos. Per cert, cap novetat, venint de qui ve.
Dintre d’un escenari polític, podríem esperar una versió una mica més dissimulada de tot plegat. Vull dir, per exemple, que el cap de la NO-OPOSICIÓ mostrés certa reticència a una pujada altre cop desmesurada, en aquest cas, de les taxes d’escombraries. Fins i tot, una actuació teatral com la de l’any passat, quan el Castells va dir “apugem l’IBI un 11%”, el Cuadras, dissimulant la seva NO-OPOSICIÓ, va posar el crit al cel dient que només s’apugés un 7%, i finalment tot va quedar en el 7% que probablement ja tenien pactat abans d’escenificar la seva representació perfectament assajada.
El que em fot de debò, és que, vista la resposta ciutadana de fa un any enrere, aquella bonica manifestació de centenars d’igualadins a les portes de l’Ajuntament la nit de Tot Sants del 2023, prèvia al ple municipal que havia d’aprovar la pujada del 7% de l’IBI, ara, per evitar-ne qualsevol repetició, han pactat i aprovat els pressupostos sense que gairebé cap igualadí en tingués coneixement.
Aquesta maniobra em recorda a la convocatòria del ple extraordinari del dia 22 de desembre del 2023, quan l’alcalde Castells, per rebutjar les al·legacions a la pujada de l’IBI, va fer la convocatòria en menys de 24 hores de preavís. Tenen poder i se n’aprofiten de tenir-lo, és així de trist.
I això jo ho anomeno covardia, agosarament, cinisme, en definitiva, tenir un morro que se’l trepitgen. Per què en comptes de donar la cara davant d’una mesura impopular (una més d’entre tantes), han actuat a correcuita amb la clara intenció de que els seus actes passessin desapercebuts.
Només em queda l’esperança que els igualadins tinguin memòria, i quan arribin les pròximes eleccions municipals, tinguin clar quines persones no poden ser de la seva confiança, essencialment perquè aquesta confiança l’han perdut fruit dels seus actes.
No puc acabar sense manifestar la meva profunda tristor per tantes vides perdudes a la Comunitat Valenciana i a Castella-la Manxa. Que mai més es torni a repetir, sobretot sabent que moltes pèrdues es podien haver evitat. Descansin en pau.
