Una frontera és el límit entre dues coses pròximes, això ja ho sabem. També sabem que cadascú coneix les seves, o si més no que n’anem trobant en diferents moments de la vida; fins i tot podem acordar que fa força respecte desconèixer el que hi ha en, almenys, un dels dos costats fronterers. Ves per on, les fronteres més impermeables són les que ens posem nosaltres mateixos. En el periodisme seria allò de l’autocensura; a la vida real, les pors i les inseguretats. Crec que aquest projecte està a l’altre cantó de la frontera: el que desconeixem, el que anhelem.
Abans de seguir, t’agraeixo que hagis parat, fessis el que fessis, i que hagis decidit dedicar-me cinc minuts. En aquest espai que avui encetem parlarem de temes de diferents calibres, lligats al dia a dia i al costumisme, sota el paraigües amable de viure en un espai geogràfic limitat, la nostra comarca, i per tant de compartir llocs comuns (més dels que ens pensem), assumint que, qui més qui menys, tenim l’objectiu, cada cop més noble, de fer el màxim que es pugui amb la vida. Amb aquests dos elements procurarem anar construint aquest espai d’opinió.
La web que estàs toquejant és un projecte fet amb cura, pensat al detall. Hi ha hores i hores de feina, de pensar i repensar, de ganes. En part, ja saps de què parlo perquè ja el coneixes, ja l’hem vist créixer plegats, oi? Ha anat fent camí, en bona part, de la vostra mà, en una concepció col·laborativa i participativa del periodisme, amb l’ajut inacabable de tothom qui deixa un comentari, envia un vídeo o fa una denúncia. De moment, Igualada News té una nova pota, una altra que també veurem créixer plegats, una més dins d’aquest projecte periodístic ambiciós, del que te’n pots sentir partícip.
En un món de presses, d’scroll i de consum ràpid de la informació (i del que no és informació), t’agraeixo que hagis parat aquí, i en part això és una declaració d’intencions de la que et pots sentir orgullós. Ja que estem passant aquesta estona junts, em ve de gust explicar-te que, igual que tu i jo, aquest projecte que consumeixes és una trinxera, aquest canal d’informació és una sinergia de conceptes anacrònics i decadents: el foc lent, els passos ferms, les ganes de fer.
Avui és el primer dia que t’escric, que m’escric en aquest espai, i començarem amb valentia: veient tot el que s’ha gestat, i després del que hem parlat, amb certa temprança diré aquella generalitat tant suada i tant nostrada que diu que la feina ben feta, efectivament, no té fronteres.
Que tinguis(em) molta sort.
