Víctor Font defensa un canvi profund en la governança del FC Barcelona, alerta de la fragilitat econòmica del club i aposta per una professionalització total per garantir sostenibilitat, competitivitat i retorn del protagonisme als socis
En plena precampanya electoral del FC Barcelona i coincidint amb la seva visita a Igualada aquest dimecres, Víctor Font desgrana a IgualadaNews les claus del seu projecte. El candidat posa el focus en la necessitat de «superar el model presidencialista», afrontar amb realisme la situació econòmica i blindar estructuralment el futbol masculí, el femení, les seccions i el vincle amb la base social del club.
Vostè defensa que el Barça necessita un canvi profund de model de governança. Què ha fallat aquests darrers anys i quin model proposa exactament?
Crec que aquesta és la clau més important. Aquestes eleccions no van de triar un candidat, sinó de decidir quin tipus de Barça volem en els propers anys. El Barça fa dècades que es governa com els clubs dels anys vuitanta: amb un model personalista i presidencialista. Això allunya talent, genera bàndols interns i fa que, tot i poder guanyar puntualment si tens bona intuïció o encertes amb un entrenador, els pilars del club no funcionin. L’economia és tossuda: fa cinc mercats que se’ns diu que ja hem sortit i seguim sense poder inscriure jugadors.
Sobretot, som un club dels seus socis i cada cop vivim més allunyats del club. El soci gairebé li fa nosa al club. Aquest model està caduc. Si volem preservar la propietat, treure tot el rèdit del potencial i seguir guanyant, hem de professionalitzar el club, posar els millors a cada àrea, planificar-ho tot i rendir comptes amb transparència i honestedat.
El context econòmic continua sent delicat. En quin punt real creu que està el club avui?
Malament. Vam heretar una situació molt dolenta després del Covid i de males decisions, però la realitat és que el deute continua allà. En aquests cinc anys s’han perdut mil milions d’euros.
Quan regales comissions absolutament desproporcionades, com els 50 milions, o quan gastes quatre milions en samarretes de marca pròpia que s’han llençat, aquests 54 o 55 milions haurien pogut servir per renovar jugadores clau del femení, reforçar departaments o facilitar una tornada al Camp Nou realment accessible als socis. El club, tal com l’hem conegut sempre, està en risc si no es resol la situació econòmica.
Quines serien les primeres decisions econòmiques si fos president?
El primer és posar gent vàlida al capdavant de cada àrea. El president no pot fer de Superman. Envoltar-se d’amics o gent de confiança impedeix aprofitar el potencial del club. Professionalitzar vol dir posar persones amb visió que facin créixer el negoci audiovisual, el digital o el merchandising, que podria passar de facturar 100 a 500 milions. Aquesta professionalització és urgentíssima.
«El model presidencialista i personalista està caduc»
Quin ha de ser el model esportiu del primer equip masculí? Quin pes han de tenir La Masia, l’estil Barça i els grans fitxatges?
Exactament el mateix: estructura professional i zero improvisació. No pot ser que un dia renovem un entrenador i l’endemà no. Necessitem una direcció esportiva molt sòlida, un futbol base ben integrat i una nova Àrea de Rendiment i Salut, com tenen els clubs més professionalitzats. Quan algun dia s’hagi de rellevar Flick, això no pot dependre d’un agent o de la intuïció del president, sinó d’una estructura preparada.
El Barça Femení és un referent mundial. Com es pot protegir aquest projecte?
Aquesta és la clau. Si no treus rendiment del potencial econòmic del club, no tens recursos per protegir tot el que és el Barça. Hi ha cinc o sis jugadores clau que acaben contracte. Si no tens diners perquè els has de posar al futbol masculí per inscriure jugadors, el femení està en risc. Quan diem que només importa que la pilota entri, oblidem que els problemes econòmics tornen molt ràpid, com ja va passar el 2015.
En els darrers anys les seccions del club han patit retallades i, fins i tot, algunes han desapregut. Quines seccions s’haurien de reforçar o recuperar?
El nostre pla és molt ambiciós. Si fem bé la feina econòmica, podem reforçar els trets fundacionals del club: la multiesportivitat i la propietat social. Presentarem un projecte de nou Palau que meravellarà el món i generarà recursos per reforçar seccions, el futbol femení i molt més. També per crear un departament de desplaçaments digne, abaratar entrades, reforçar l’animació i ajudar el moviment penyístic.
Fa cinc anys els culers vam patir un episodi molt trist amb la marxa de Leo Messi, però la seva figura continua molt present en el barcelonisme. Quin paper creu que hauria de tenir en el futur del club, si ell ho vol?
És urgentíssim reconstruir els ponts amb Leo Messi. El cas Messi és un exemple més del problema del model personalista. Messi és tridimensional: hi ha la part esportiva, la institucional i l’estratègica. Reforçar aquest vincle posa el Barça en un altre nivell. Les llegendes han d’estar vinculades al club, no allunyades per conflictes personals.
«L’economia és tossuda: fa cinc mercats que no podem inscriure jugadors»
Aquesta és la seva segona candidatura a la presidència del Barça. Què fa diferent aquesta segona candidatura respecte a la del 2021?
Ha canviat moltíssim. No som una candidatura clàssica, som una confluència de sensibilitats i perfils molt diferents però complementaris. Hi ha socis de base, col·lectius actius des de fa anys i professionals de prestigi del món empresarial. Tots compartim una idea clara: el model on una sola persona ho mana tot s’ha acabat.
Per què ara és el moment?
No competirem en carisma amb Laporta, li regalem el carisma. Nosaltres competirem amb projecte. Hi ha molts socis descontents que creuen que cal un altre lideratge. Lluitarem per convèncer-los que aquest canvi és necessari i imprescindible.
«El Barça, tal com l’hem conegut tota la vida, està en risc. Ha de tornar a ser de la seva gent»
En el món penyístic, quin projecte té per a les penyes del FC Barcelona i com entén que ha de ser la relació entre el Club i les penyes en el futur?
El projecte Penyes 2030 vol rejovenir, modernitzar i feminitzar un moviment històric. Cal dotar-lo de recursos i convertir les penyes en ambaixades del club, no només en locals socials. Volem que els joves, les dones i tota mena de perfils hi vulguin anar.
En una paraula, què és el Barça per vostè?
La meva vida.
Vol llançar un últim missatge als socis?
Aquest canvi no va de donar suport a Víctor Font. Jo estic al servei de la causa. Demano que tothom que creu que el model ha de canviar faci un pas endavant, que es mobilitzi i ajudi perquè, a partir de l’1 de juliol, el Barça torni a ser de la seva gent.
