El Tribunal Suprem absol Josep Maria Torrens del delicte de blanqueig i redueix la multa a 213 milions d’euros; el grup té arrels històriques a l’Anoia
La sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat a 7 anys de presó i al pagament d’una multa de 213 milions d’euros l’administrador del grup anoienc Grup Petromiralles, Josep Maria Torrens, per tres delictes contra la Hisenda Pública relacionats amb el frau de l’IVA dels anys 2011, 2012 i 2013, així com per tinença il·lícita d’armes.
La resolució rebaixa la condemna inicial de 13 anys de presó imposada per l’Audiència Nacional després d’absoldre’l del delicte de blanqueig de capitals, que comportava una pena addicional de 6 anys de presó i una multa de 24 milions d’euros. D’aquesta manera, la pena queda reduïda a 7 anys i la multa passa de 237 a 213 milions d’euros.
Torrens, que també va ser alcalde de Santa Maria de Miralles (Anoia), veu així modificada substancialment la sentència en el seu tram més greu, tot i que es mantenen els delictes fiscals.
El frau de l’IVA
El tribunal considera acreditada, com ja havia fet l’Audiència Nacional, “l’elusió del pagament de tributs” mitjançant un mecanisme que consistia a incrementar fictíciament l’IVA suportat per reduir l’import a ingressar a la Hisenda Pública.
Segons els fets provats, els germans Torrens eren administradors del consorci empresarial. Mentre Josep Maria Torrens assumia les tasques administratives i comercials, el seu germà Pere s’encarregava de la logística i el manteniment d’estacions de servei i transport. Aquest últim va ser absolt en no haver-se acreditat la seva participació en la trama.
Responsabilitat civil ampliada
La sentència estima també el recurs de l’Agència Tributària, que demanava que la responsabilitat civil subsidiària de l’empresa s’estengués a la totalitat de la quantitat defraudada i no només al benefici obtingut pel frau, com havia establert inicialment la sentència recorreguda.
El Suprem assenyala que Torrens és condemnat com a partícip dels delictes de defraudació tributària en virtut d’una intervenció desplegada per compte i al servei de l’entitat declarada responsable civil subsidiària, i que aquest concepte no habilita reduccions en la suma establerta per al responsable penal.
Absolució del blanqueig
Pel que fa al delicte de blanqueig de capitals, la sala argumenta que en els fets provats no s’identifiquen conductes atribuïbles a Torrens amb la precisió necessària per sostenir aquesta condemna.
Segons la resolució, els diners gestionats a través de comptes —alguns a l’estranger— no consten com a destinats a comptes del grup ni directament vinculats a l’acusat. El tribunal conclou que “no n’hi ha prou amb conèixer que s’estan cometent fraus per convertir-se en col·laborador d’un delicte de blanqueig”.
Condemnes a la resta d’acusats
La sentència confirma íntegrament la condemna de 12 anys de presó i 352 milions d’euros de multa a l’assessor Josep Maria Talarn Brich per tres delictes contra la Hisenda Pública i un delicte de blanqueig de capitals.
També es manté la condemna de 3 anys de presó i 97 milions d’euros de multa a Antoni Rodríguez Estepa, administrador d’una empresa de distribució d’hidrocarburs, així com les penes imposades a la resta de condemnats, amb lleus ajustos en dos casos per dilacions indegudes o rebaixa de multa.
Amb aquesta resolució, el Tribunal Suprem tanca la revisió d’un dels casos de frau fiscal vinculats al sector dels hidrocarburs amb impacte a l’Anoia, reduint de manera significativa la pena principal però mantenint la condemna pels delictes fiscals.
