Una investigació del diari ARA situa l’Anoia com una de les dues comarques més afavorides per les subvencions discrecionals que concedeix la Diputació de Barcelona. Segons el reportatge del mitjà català, el 2024 l’Anoia ha rebut 11,7 milions d’euros a través d’ajuts atorgats sense concurrència pública, una xifra que contrasta amb els recursos d’anys anteriors i amb el repartiment territorial.
Aquest tipus d’ajudes, també conegudes com a subvencions a dit, no es reparteixen per concurrència pública, sinó que depenen de la voluntat política i, segons la normativa, s’han de concedir en situacions excepcionals o d’interès públic justificat. Tot i que només representen un 3,44% del pressupost global de la Diputació, aquest 2024 han assolit un volum rècord: 94,5 milions d’euros, una xifra cinc vegades superior a la de l’any anterior.
Repartiment desigual: Un 82% per a municipis governats per Junts
El que més ha cridat l’atenció de l’anàlisi de l’ARA és la desproporció en el repartiment dins la comarca: tot i que Junts governa en només un 30% dels municipis de l’Anoia, rep el 82,3% de les subvencions discrecionals. Un patró que també es repeteix a l’Alt Penedès, l’altra comarca que lidera el rànquing de subvencions a dit i d’on és diputat provincial Sergi Vallès (Impulsem Penedès), l’altre edil de Junts que va votar a favor del pacte amb el PSC.
L’Alt Penedès i l’Anoia s’enduen conjuntament gairebé el 40% de totes les subvencions discrecionals a ens locals, malgrat representar un pes poblacional molt inferior al d’altres comarques com el Baix Llobregat. En euros per habitant, això es tradueix a pràcticament 100 € per habitant en aquestes dues comarques, davant dels 10 € per habitant al Baix Llobregat, els 3€ del Barcelonès o els 16€ del Garraf.
Queixes pel procediment i crides a la transparència
Diversos alcaldes han expressat el seu malestar per aquest model de distribució poc transparent. Fonts municipals citades per l’ARA asseguren que l’única via per accedir a aquests ajuts és la petició directa al diputat o a la presidència de la Diputació, fet que dificulta la igualtat d’oportunitats. Tot i això, la pròpia Diputació nega al diari que hi hagi un pacte explícit amb cap partit o territori, i defensa que moltes d’aquestes ajudes responen a necessitats sobrevingudes, com ara la sequera o l’impacte de la pandèmia.
Des del grup provincial dels Comuns, que també forma part del govern provincial, ja han demanat revisar els criteris d’adjudicació per garantir que aquestes subvencions es concedeixin realment en casos justificats i amb transparència. Ahir mateix i arran de la notícia publicada van anunciar la voluntat d’engegar un grup de treball.
Igualada protagonista
Segons l’anàlisi de l’ARA, prop del 40% del total dels ajuts discrecionals a ens locals (61,8 milions) s’han concentrat en només dues comarques: l’Alt Penedès i l’Anoia. En el cas anoienc, la ciutat d’Igualada concentra el 69,8% del total comarcal, amb 7,7 milions d’euros assignats a dit. L’Ajuntament, governat per Marc Castells (Junts), és, segons el mateix batlle, una peça clau dins d’un pacte polític que va permetre l’elecció de Lluïsa Moret (PSC) com a presidenta de la Diputació, en contra de la direcció nacional del seu partit.
El cas de l’Anoia exemplifica fins a quin punt la discrecionalitat en el repartiment de recursos públics pot esdevenir matèria de debat polític. Mentre uns ho veuen com una oportunitat per portar inversions al territori, d’altres ho interpreten com una instrumentalització dels fons públics per recompensar suports polítics. En qualsevol cas, la polèmica està servida i ara caldrà veure si arran d’aquest cas es revisaran els criteris i els mecanismes de control de la institució supramunicipalista.
