La festivitat dels enamorats té arrels a la Roma del segle III, però al país conviu amb el pes cultural i popular del 23 d’abril
Cada 14 de febrer, aparadors plens de cors, rams de roses i menús romàntics recorden que és Sant Valentí. Però què celebrem exactament? És una tradició pròpia? I per què a Catalunya sovint sentim allò de “nosaltres ja tenim Sant Jordi”?
D’on surt Sant Valentí?
L’origen de Sant Valentí es remunta a l’antiga Roma. Diverses fonts cristianes parlen de màrtirs anomenats Valentí al segle III, especialment un sacerdot romà i un bisbe de Terni. Segons la tradició, un d’ells hauria desafiat l’emperador Claudi II, que presumptament havia prohibit els matrimonis entre joves soldats, i els hauria casat en secret.
No hi ha proves històriques que confirmin aquesta història, però la llegenda va arrelar amb força. Valentí hauria estat executat el 14 de febrer de l’any 270 i amb el temps es convertiria en màrtir i patró dels enamorats.
La vinculació explícita amb l’amor romàntic es consolida a l’edat mitjana. El poeta anglès Geoffrey Chaucer, al segle XIV, ja relacionava el 14 de febrer amb l’aparellament dels ocells, reforçant la idea d’un dia dedicat a l’amor.
És una tradició catalana?
Històricament, no. A Catalunya, la diada vinculada als enamorats és el 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi, que amb el pas dels anys s’ha convertit també en el Dia del Llibre i en una de les celebracions més emblemàtiques del país.
Per això sovint es diu que “aquí no celebrem Sant Valentí perquè ja tenim Sant Jordi”. La combinació de rosa i llibre, cultura i amor, ha fet del 23 d’abril una festa col·lectiva, que omple carrers i places i que va molt més enllà de la parella.
Sant Valentí, en canvi, no té un arrelament tradicional al calendari festiu català. La seva presència s’ha anat estenent sobretot en les darreres dècades, impulsada per la globalització i el component comercial.
Sant Valentí vs. Sant Jordi: competència o convivència?
La gran diferència entre ambdues dates és el context cultural. Sant Valentí és una celebració més íntima, centrada en la parella i sovint vinculada a regals i sopars especials. Sant Jordi, en canvi, és una festa transversal i popular, amb un fort component cultural i identitari.
Mentre el 14 de febrer acostuma a viure’s en clau privada, el 23 d’abril transforma l’espai públic en una gran festa cívica.
I a l’Anoia, es celebra?
A la comarca no hi ha cap tradició pròpia vinculada a Sant Valentí. La celebració és principalment comercial: restaurants amb menús especials, floristeries amb promocions i campanyes puntuals a les xarxes socials.
El gruix de celebracions relacionades amb l’amor continua concentrant-se a l’abril, quan Igualada i els municipis de l’Anoia s’omplen de parades de llibres i roses.
Amb tot, Sant Valentí s’ha convertit en una cita marcada al calendari de moltes parelles. Per a alguns és una excusa per celebrar l’amor; per a d’altres, una imposició comercial importada.
