El saldo migratori total de l’Anoia és positiu (+1.639 persones), però 707 residents marxen a altres punts de Catalunya
L’Anoia continua guanyant població, però amb matisos. Segons les darreres dades de moviments migratoris publicades per l’Idescat, la comarca va registrar el 2024 un saldo migratori total positiu de 1.639 persones, però al mateix temps va perdre 707 residents cap a altres comarques catalanes.
Aquest contrast reflecteix una realitat dual: mentre la comarca creix gràcies, sobretot, a l’arribada de població de fora —especialment de l’estranger—, també continua expulsant habitants cap a altres territoris del país.
Piera i Igualada, els principals pols d’atracció
A nivell municipal, les dades mostren diferències clares dins la comarca. Piera lidera el creixement amb un saldo positiu de 255 persones, consolidant-se com el principal pol d’atracció. També creixen Igualada (+173), Masquefa (+55), Vilanova del Camí (+54) o la Torre de Claramunt (+50), seguint la tendència de municipis amb més dimensió o millor connexió.
Altres municipis com Capellades (+16), Òdena (+10) o Jorba (+12) també registren saldos positius, tot i que més moderats. Aquest comportament s’alinea amb la dinàmica general de Catalunya, on els municipis de menys de 50.000 habitants guanyen població mentre que els grans nuclis en perden.
Municipis petits, en retrocés o estancament
En canvi, diversos municipis de menor dimensió continuen perdent habitants. És el cas de Santa Margarida de Montbui (-55), la Pobla de Claramunt (-17) o els Prats de Rei (-7), evidenciant les dificultats d’alguns entorns per retenir població.
També hi ha municipis amb saldo pràcticament neutre o lleugerament negatiu, fet que apunta a un estancament demogràfic en determinades zones de la comarca. A diferència de grans ciutats com Barcelona, que perd població en els moviments interns, l’Anoia segueix la tendència dels municipis mitjans i petits, que guanyen habitants.
Una mobilitat marcada per l’estranger
A escala catalana, el 2024 es van registrar 282.739 canvis de residència entre municipis, amb un augment del 3%. Destaca especialment el pes de la població estrangera, que representa el 32,7% dels moviments interns, molt per sobre del seu pes poblacional.
Aquest factor és clau per entendre el creixement de comarques com l’Anoia, que compensa la pèrdua de població interna amb l’arribada de residents de fora. En total, Catalunya va registrar un saldo migratori de 122.593 persones, el segon més alt dels últims anys, impulsat principalment pel creixement de la població estrangera.
Una comarca que creix, però que encara expulsa població
Amb aquestes dades, l’Anoia confirma una tendència clara: creix en conjunt, però encara no reté tota la seva població. L’atracció de municipis mitjans i ben connectats conviu amb la pèrdua de residents cap a altres comarques, especialment en zones més petites o rurals.
Una realitat que planteja reptes de futur en àmbits com l’habitatge, la mobilitat i l’equilibri territorial dins la comarca.
