Capellades i els Hostalets de Pierola entren al llistat de zones de mercat residencial tensionat, mentre Santa Margarida de Montbui en surt i Igualada, Calaf, Masquefa, Òdena, Piera i Vilanova del Camí s’hi mantenen.
L’Anoia tindrà nou municipis inclosos dins les zones de mercat residencial tensionat després que el Govern hagi prorrogat un any més la declaració i hagi actualitzat el llistat de municipis afectats. La principal novetat és l’entrada de Capellades i els Hostalets de Pierola, mentre que Santa Margarida de Montbui deixa de formar-ne part després de sortir del llistat.
D’aquesta manera, els municipis anoiencs que continuaran subjectes a la regulació dels preus del lloguer són Calaf, Igualada, Masquefa, Òdena, Piera i Vilanova del Camí, als quals ara s’afegeixen Capellades i els Hostalets de Pierola. Montbui, en canvi, és l’únic municipi de la comarca que abandona aquesta consideració.
La revisió forma part de l’actualització anual que exigeix la Llei estatal de l’habitatge. En el conjunt de Catalunya, el Govern ha prorrogat la declaració en 302 municipis, 31 més que fins ara. Tot i això, el nombre de persones que viuen en zones tensionades s’ha reduït dels 7 milions als 6,1 milions, ja que diversos municipis han millorat els seus indicadors d’accessibilitat a l’habitatge i han deixat d’estar inclosos.
Evolució desigual dels lloguers a l’Anoia
Les dades de l’Institut Català del Sòl mostren que l’efecte de la regulació no ha estat homogeni a la comarca. Igualada és un dels casos més destacats. Quan va entrar en vigor el topall del lloguer, el primer trimestre del 2024, el preu mitjà dels nous contractes era de 570 euros mensuals. Dos anys després, durant el primer trimestre del 2026, la mitjana s’ha situat en 560 euros, deu euros menys. Tot i que al llarg del 2025 els lloguers van arribar als 594 euros de mitjana, aquest increment s’ha corregit durant els darrers mesos.
També destaca el cas de Calaf, on el preu ha acabat pràcticament al mateix nivell que fa dos anys. Després de passar dels 411 euros als 540 euros durant el quart trimestre del 2025, el primer trimestre del 2026 la mitjana ha caigut fins als 431 euros.
Santa Margarida de Montbui, que precisament surt ara del llistat de municipis tensionats, també presenta una evolució molt estable. El lloguer mitjà ha passat de 511 euros el primer trimestre del 2024 als 503 euros el mateix període del 2026.
En canvi, altres municipis han registrat increments molt més pronunciats. Els Hostalets de Pierola, que s’incorporen ara a les zones tensionades, són el cas més evident. El preu mitjà dels nous contractes ha passat de 583 euros mensuals a 766 euros en només dos anys, després d’arribar fins als 775 euros a finals del 2025.
Masquefa també presenta una evolució a l’alça. El lloguer mitjà era de 708 euros quan es va començar a aplicar la regulació, va escalar fins als 853 euros el darrer trimestre del 2025 i actualment se situa en 766 euros mensuals.
Capellades, que també entra al nou llistat, ha experimentat un augment sostingut. El preu ha passat de 530 euros el primer trimestre del 2024 als 585 euros actuals. Per la seva banda, Piera ha registrat una evolució moderada, passant dels 675 als 690 euros mensuals, mentre que Vilanova del Camí també ha incrementat lleugerament el preu, dels 507 als 533 euros.
L’Anoia registra una lleugera baixada trimestral
Si es compara amb el darrer trimestre del 2025, els municipis de l’Anoia han registrat una reducció mitjana dels preus del 0,9%, una tendència alineada amb el descens observat al conjunt de les zones tensionades de Catalunya. Ara bé, si la comparació es fa amb el primer trimestre del 2024, quan va començar a aplicar-se la limitació dels lloguers, la comarca acumula un increment mitjà del 3,9%.
Aquest comportament contrasta amb el conjunt de les zones tensionades catalanes, on el preu mitjà dels nous contractes és actualment un 1,28% inferior al de fa dos anys. En canvi, als municipis que no estan declarats com a tensionats els lloguers han augmentat un 9,53% en el mateix període.
Malgrat aquestes diferències, el Govern defensa que la regulació continua sent efectiva per contenir els preus i ampliar l’oferta d’habitatge. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que «la llei funciona i la llei és positiva» i ha reivindicat que Catalunya va ser pionera en l’aplicació de la regulació dels lloguers.
La declaració de zones de mercat residencial tensionat continuarà vigent durant un any més, tot i que el març del 2027 expira el primer període de tres anys previst per la llei estatal. Abans d’aquesta data, el Govern haurà de tornar a avaluar municipi per municipi si mantenen les condicions que justifiquen la limitació dels preus del lloguer.
