Igualada és un dels deu municipis de Catalunya amb més cobertes industrials de fibrociment, segons el cens de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant. Altres municipis com Sant Martí de Tous, Castellolí, Jorba, Copons o Carme no registren teulades amb amiant als seus polígons industrials, segons el mateix cens.
La presència d’amiant continua sent una realitat als polígons industrials de l’Anoia. Segons dades de la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, gairebé tots els nuclis d’activitat econòmica de la comarca compten amb alguna coberta de fibrociment. En conjunt, les naus industrials anoienques acumulen prop de mig milió de metres quadrats de teulades amb aquest material, distribuïts entre polígons de municipis com Igualada, Òdena, Vilanova del Camí o Santa Margarida de Montbui.
Dins d’aquest mapa, Igualada destaca especialment: és un dels deu municipis de tot Catalunya amb més cobertes industrials d’amiant, juntament amb Barcelona, Sabadell, Terrassa o Manresa. Només a la capital de l’Anoia, el cens identifica 278 cobertes de fibrociment, amb una superfície de més de 278.000 metres quadrats. A Òdena, on es concentren fins a quatre polígons, s’hi han detectat 44 cobertes més, que sumen uns 60.600 metres quadrats.
Dades d’amiant als polígons industrials de l’Anoia
Un problema de salut i d’energia
L’amiant —present en teulades, tubs o plaques de fibrociment instal·lades entre els anys 60 i 80— és un material altament nociu per a la salut. Tot i la seva prohibició el 2002, el seu ús massiu en la indústria i la construcció fa que encara avui quedi prop de dos milions de tones a Catalunya.
A més del risc per la salut, la seva presència impedeix instal·lar plaques solars en moltes naus industrials, un fet que dificulta la transició energètica en entorns amb alt consum elèctric com els polígons.
Retirar-lo és car i lent
El cost de retirar tot el fibrociment present als polígons de Catalunya s’estima en 1.446 milions d’euros, segons càlculs de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Actualment, la retirada no és obligatòria si el material no està degradat, però el Govern ofereix ajuts a través de l’Agència de Residus de Catalunya, que destina cada any fons per a la seva eliminació.
La Llei per a l’Erradicació de l’Amiant, encara en tràmit parlamentari, no preveu un pla específic per als polígons industrials, tot i que el Govern estudia introduir criteris que prioritzin la retirada en aquests espais per raons energètiques i ambientals.
