La col·laboració amb la Fundació Àuria ha permès als usuaris millorar en habilitats comunicatives, seguretat i autonomia
Una desena de persones amb discapacitat intel·lectual de la Fundació Àuria fa mesos que fan d’informadors a l’Hospital Universitari d’Igualada. La seva tasca consisteix a guiar els pacients que volen anar a l’Hospital de Dia Mèdic, actualment en obres.
«Un hospital no pot parar mai i teníem el repte que el pacient estigués sempre ben orientat», ha detallat Rosa Marín, directora de gestió de pacients i atenció a la ciutadania.
Per als participants, l’experiència ha estat un gran repte personal. «Al principi estava molt nerviosa i no sabia si acceptar la feina o no. La meva mare em va animar i ara m’està començant a agradar. He superat el repte», relata la Marina.
Des d’Àuria asseguren que els usuaris han guanyat més habilitats comunicatives, més seguretat i més autonomia.
El mes d’octubre passat, l’Hospital Universitari d’Igualada va iniciar les obres de reforma de l’Hospital de Dia Mèdic. Els treballs van obligar a modificar els circuits interns i la mobilitat dins del centre.
«En un entorn hospitalari no podem parar en cap moment la nostra activitat i, per tant, tenim el repte que el pacient que s’acosta a les nostres instal·lacions sempre estigui ben orientat, sobretot en moments de vulnerabilitat», ha explicat Rosa Marín.
Per aquest motiu, el centre va impulsar una col·laboració amb la Fundació Àuria perquè usuaris amb discapacitat intel·lectual poguessin fer tasques d’orientació i informació durant el període d’obres.
El resultat, segons ambdues parts, ha estat molt positiu. De fet, el tercer trimestre de 2026 hi ha previstes obres al bloc de Farmàcia i Urgències, i es repetirà l’experiència.
Marín explica que podrien haver optat per reforçar la senyalització amb cartells, però buscaven un tracte «més humà». «Fa temps que treballem per tenir un hospital humanitzat i la millor forma de fer-ho és amb persones», ha afegit.
Una de les monitores que ha acompanyat els participants és la Maria José Sánchez, que destaca que la seva tasca ha estat ajudar a fer «una mica més amable» l’arribada dels pacients.
«Moltes persones arriben nervioses, no saben com funciona la màquina i el que fem nosaltres és orientar-los i acompanyar-los», explica.
La feina la desenvolupen principalment els mateixos usuaris, mentre que les monitores intervenen només quan és necessari.
Segons Sánchez, l’experiència ha suposat un «repte molt gran» i ha permès posar en pràctica les habilitats comunicatives treballades prèviament. «Hem notat moltíssim el canvi des del principi fins ara. Han guanyat molta confiança», assegura.
Per la seva banda, Elisenda Mora, coordinadora dels serveis d’orientació laboral de la Fundació Àuria, explica que el primer dia van arribar «amb moltes pors», però que l’evolució ha estat «espectacular».
«Han vist que estan fent una feina que té molt de sentit, que és necessària i que serveix», destaca.
La iniciativa s’emmarca dins dels serveis d’orientació laboral de l’entitat, que tenen com a objectiu facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental a la comarca de l’Anoia.
Abans d’assolir una feina, els usuaris passen per un període de formació i pràctiques per treballar competències personals i professionals.
Des d’Àuria subratllen que l’experiència ha beneficiat no només els participants, sinó també la comunitat:
«Tothom identifica Àuria amb la discapacitat, i aquí s’ha pogut veure les grans habilitats i capacitats que tenen aquestes persones. El fet d’estar de cara al públic ho fa visible», remarca Mora.
«Al principi estava molt nerviosa però la meva mare em va animar a fer-ho»
La Marina i en Vasile són dos dels usuaris que han fet les pràctiques d’informadors a l’Hospital d’Igualada. Tots dos admeten que van començar amb por i dubtes, però avui es mostren satisfets de l’experiència.
«Al principi estava molt nerviosa, no sabia si acceptar-ho o no, però la meva mare em va animar i m’està agradant molt. Li he començat a agafar el traç», explica la Marina.
La seva tasca consisteix a detectar si el pacient necessita ajuda davant la màquina de tiquets i oferir-li les indicacions necessàries.
En Vasile assegura que li agrada ajudar la gent i considera que la feina a l’hospital li ha permès fer-ho, reforçant així la seva confiança i autonomia personal.
