Una tradició pròpia que explica història, dret civil i manera de viure el Nadal
A Catalunya, el Nadal no s’acaba el dia 25. L’endemà, Sant Esteve, el calendari continua aturat i les cases tornen a omplir-se de familiars, àpats compartits i sobretaules que s’allarguen. Mentre en molts altres indrets es recupera la rutina, aquí el Nadal té un segon capítol. No és casualitat ni una excentricitat: Sant Esteve és festiu a Catalunya perquè ho diu la història i perquè ho ha volgut mantenir la cultura del país.
Un segon dia pensat per arribar a casa
Per entendre l’origen de Sant Esteve cal retrocedir a l’edat mitjana, quan els desplaçaments eren lents i feixucs. Les grans festes religioses implicaven viatges llargs a peu o amb carro, sovint per camins difícils. El dret civil català, molt vinculat a la vida quotidiana de la gent, va assumir que celebrar Nadal en família necessitava temps. Sant Esteve es va consolidar com un segon dia festiu que permetia tornar a casa o visitar l’altra branca familiar sense presses ni obligacions laborals.
Aquest costum va quedar arrelat en el dret propi del país i s’ha mantingut al llarg dels segles, fins i tot quan els calendaris festius es van uniformitzar a escala estatal. A Catalunya, Sant Esteve no va desaparèixer perquè formava part de la manera d’organitzar la vida social i familiar.
I per què mengem canelons?
Amb el pas del temps, la raó pràctica del desplaçament s’ha anat diluint, però el sentit del dia s’ha reforçat. Nadal i Sant Esteve han esdevingut un binomi inseparable. El primer es reserva sovint per a una part de la família; el segon, per a l’altra. És una fórmula que permet repartir afectes i trobades, i que explica per què Sant Esteve continua sent un dia tan viscut.
A taula, aquesta continuïtat es concreta en els canelons de Sant Esteve, elaborats tradicionalment amb les restes del rostit de Nadal. Més enllà de la gastronomia, aquest plat simbolitza l’aprofitament, la continuïtat i l’esperit domèstic del Nadal. No es comença de zero: es transforma el que ja hi ha, igual que la festa.
Una festa que parla d’identitat
Que Sant Esteve sigui festiu només a Catalunya no és una anomalia, sinó una mostra de pervivència cultural. És el reflex d’un país que ha conservat el seu dret civil, les seves tradicions i una manera pròpia d’entendre les relacions familiars. Per això, cada 26 de desembre, mentre en molts llocs es torna a treballar, a Catalunya el Nadal continua.
