El productor i distribuïdor Paco Poch (Igualada, 1951) recollirà demà 18 de gener de 2025, a la gala de la dissetena edició dels Premis Gaudí, el Gaudí d’Honor-Miquel Porter, màxim reconeixement cinematogràfic del país. Figura clau de la recuperació de la nostra identitat audiovisual de les darreres dècades, coetani i hereu de l’esperit de Pepón Coromina, impulsor d’un cinema compromès i arriscat escrit per noms com Jordi Cadena, Agustí Villaronga, Isaki Lacuesta o José Luis Guerin, entre molts altres.
La Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català, formada per Judith Colell (presidenta), Carlos R. Ríos (vicepresident), Carla Simón (secretària), Eduard Sola (tresorer) i els vocals Alba Cros, Maria Molins, Ana Pfaff, Silvia Quer, Àngels Masclans i David Verdaguer, ho descriu al seu veredicte com “un pou sense fons de cultura cinematogràfica i no cinematogràfica, amb un gran coneixement, gens erudit, molt discret, tenyit d’una bonhomia i una enorme generositat per compartir allò que sap, tant amb joves estudiants- des de la seva faceta acadèmica- com amb col·legues de professió per pur instint motivador”.
L’Acadèmia ha volgut reconèixer la seva aportació com a productor d’un valor incalculable: “Ell ha estat un dels primers impulsors internacionals del nostre cinema, coproduint, viatjant i representant sense parar quan no era tan habitual fer-ho, així com un dels grans introductors a Catalunya de noms imprescindibles del cinema europeu i llatinoamericà. Però per sobre de la seva aportació com a productor, com a distribuïdor i com a professor, Paco Poch és un gran connector. I ho és per amor a l’art, algú que ha gaudit de posar en contacte talents, oportunitats i gent que mereixien confiança perquè es produís a Catalunya un cinema d’autor, independent i de referència”.
Els inicis de Paco Poch
Llicenciat en Història Moderna a la Universitat de Barcelona, diplomat en fotografia a l’IPEF i doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on va treballar com a professor de producció durant vint-i-quatre anys, Poch va iniciar la seva trajectòria professional en el camp de la fotografia, treballant per a una agència de Montpeller. Amb la seva càmera va capturar part del moviment polític i cultural català del 1975 i del 1976 i va donar lloc a les imatges que presidirien el disc Crònica d’un temps, d’Ovidi Montllor, el de Pi de la Serra (edicions Les Chants du Monde) i els retrats de l’escriptor i psiquiatre Llorenç Villalonga, el poeta Blai Bonet i l’escriptora Maria Aurèlia Campmany.
Lluny de voler cultivar una vida com a fotògraf, Paco Poch va enfilar la seva carrera en el setè art amb el seu amic i també icònic productor Pepón Coromina, amb qui va exercir de cap de producció per a molts dels seus films. En aquests primers passos i aprenentatges com a director de producció, Poch va treballar amb personalitats com Lluís Josep Comerón (La revolta dels ocells), Pedro Almodóvar (Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón), Eloy de l’Església (Navajeros), Jordi Cadena (Barcelona Sud), Agustí Villaronga (Després del vidre) o Bigas Luna (Angoixa).
Premis i Reconeixements internacionals
En reconeixement de la seva vida professional i dedicació plena i entusiasta al cinema, el 1991, Paco Poch va ser guardonat amb el Premi la producció de la Generalitat de Catalunya. La Université Paul-Valéry-Montpellier va organitzar un seminari dedicat a les seves produccions i l’editorial L’Entretemps va publicar el llibre La production de longs métrages documentaires: Le cas Paco Poch a Catalogne.
El 2016 el Festival Cinespaña de Toulouse li va rendir homenatge amb una retrospectiva, posteriorment convertida en el llibre Sobre el cinema documental produït per Paco Poch i la seva retrospectiva a la XXI edició del Festival Cinespaña de Toulose, escrit per Gabriela Zea. També va coeditar Marin Karmitz a Barcelona i va coordinar l’edició del llibre de la Fundació Catalunya Europa sobre els Tax Shelter a la indústria cinematogràfica belga. El 2022, el productor català va ser el nom escollit per la Filmoteca de Catalunya per formar part del seu cicle Carta Blanca.
