El preu supera la bombolla del 2007 a Barcelona i la tensió immobiliària també s’accelera a Igualada, on el metre quadrat ja arriba als 1.740 euros
El mercat immobiliari català consolida un canvi profund en el perfil del comprador. Només el 12,8% dels compradors de pisos tenen entre 18 i 30 anys, gairebé dotze punts menys que el 2007, quan aquesta franja representava prop del 25% de les operacions. En paral·lel, la compra d’habitatge per part d’estrangers s’ha triplicat en divuit anys i ja suposa el 20,8% del total de compradors a Catalunya.
Les dades formen part del Portal Estadístic del Notariat, presentat aquesta setmana pel Consell General del Notariat, i dibuixen un mercat cada vegada més tensionat i excloent per als joves.
Preus per sobre de la bombolla
La transformació del perfil comprador coincideix amb un nou cicle alcista dels preus. A Barcelona, el metre quadrat dels pisos plurifamiliars ha assolit un rècord de 4.587 euros, superant el sostre del 2007 (4.348 €/m²) i situant-se un 5,5% per sobre dels nivells de la bombolla en termes nominals. Només en l’últim any, l’increment ha estat del 10,8%.
Al conjunt de Catalunya, el preu mitjà se situa en 2.628 euros el metre quadrat, un 10% més que l’any anterior, tot i que encara per sota del màxim del 2007 (2.996 €/m²). Des del mínim registrat el 2013, després de l’esclat de la crisi financera, els preus acumulen un increment de prop del 70%.
La dinàmica alcista també s’estén fora de la capital. A Igualada, el preu del metre quadrat ha arribat als 1.740 euros el gener de 2026, amb un increment del 32,8% en un any, cinc vegades superior a la mitjana catalana. La capital de l’Anoia es troba així a només vuit euros del seu màxim històric del 2011, consolidant una acceleració que no es veia des de fa més d’una dècada.
Falta d’oferta i “olla a pressió”
Els notaris assenyalen que el principal problema del mercat és la manca d’oferta estructural. El 2025 es van acabar 14.000 habitatges a Catalunya, molt lluny dels 70.000 del 2007. En els darrers tres anys s’ha acumulat un dèficit de prop de 50.000 pisos i, si es manté el ritme actual d’obra nova, el desajust podria superar els 120.000 en pocs anys.
Aquesta tensió s’ha traduït en una pujada sostinguda dels preus i en una reducció de les transaccions, en part per l’“esgotament” del mercat davant la poca oferta disponible. Els experts apunten també a la necessitat d’agilitzar llicències i millorar el transport públic per ampliar l’accés a zones més assequibles fora de Barcelona.
Un mercat cada cop més excloent per als joves
La caiguda del pes dels compradors joves reflecteix, segons els notaris, un mercat cada cop més inaccessible per als menors de 30 anys: dificultats per obtenir finançament, impossibilitat d’aconseguir hipoteques al 100% i exigència d’estalvis previs elevats. Tot i això, en els darrers tres anys s’ha detectat una lleugera recuperació del percentatge de joves compradors, atribuïda en part a la presència d’habitatge protegit.
La compra estrangera creix, sobretot a Barcelona
Paral·lelament, la compra per part d’estrangers ha crescut de manera sostinguda. A Catalunya representen el 20,8% de les operacions i a Barcelona el percentatge s’enfila fins al 32%. En barris com la Barceloneta, gairebé la meitat de les compravendes corresponen a compradors no nacionals.
Els experts apunten que la major part d’aquestes operacions corresponen a residents estrangers, en línia amb el pes demogràfic d’aquesta població, tot i que també hi ha presència d’inversió vinculada al lloguer.
En aquest context, el debat sobre la regulació del mercat, la limitació de la compra especulativa i la necessitat d’incrementar l’oferta d’habitatge torna a situar-se al centre de l’agenda política, amb l’accés a l’habitatge consolidat com un dels principals reptes socials del país.
Miti Vendrell/ACN
