La investigació del llibre Can Fontanelles. La història d’un país a través de la seva gent permet localitzar on està enterrat Pere Guilera Xaus, un anoienc desaparegut durant el conflicte
La recerca històrica impulsada arran del llibre Can Fontanelles. La història d’un país a través de la seva gent ha permès resoldre una història que havia quedat sense resposta durant dècades. La investigació ha ajudat a esclarir la desaparició de Pere Guilera Xaus, un veí de la comarca de l’Anoia desaparegut durant la Guerra Civil, i a determinar finalment on es troben les seves restes.
L’obra, escrita per les anoienques Mònica Morros Serra i Ester Serra Térmens, reconstrueix la història d’una masia de Piera a partir de documents d’arxiu i records familiars. Durant el procés d’investigació, les autores —familiars del desaparegut— van poder recollir informació rellevant sobre el cas de Guilera Xaus, del qual durant dècades no s’havia pogut saber amb certesa què li havia passat durant el conflicte bèl·lic.
La informació recopilada va permetre aportar noves dades als organismes de memòria democràtica. Amb aquesta documentació i la que ja constava als arxius oficials, la Generalitat de Catalunya ha pogut determinar que Pere Guilera Xaus està enterrat en una de les fosses comunes del Cementiri dels Caputxins de Mataró.
Els arxius també han permès reconstruir les circumstàncies de la seva mort. Guilera Xaus, soldat republicà i hereu de la masia Can Fontanelles, havia estat ferit per metralla al front i traslladat a un hospital militar de Mataró per ser operat. Segons la documentació localitzada, va morir el 29 de gener a causa d’una epidèmia de febre tifoide que afectava els centres sanitaris en els últims mesos de la guerra.
El seu ingrés va coincidir amb un moment de retirada de les tropes republicanes, fet que va obligar a deixar als hospitals els soldats ferits més greus. Aquest context explica que la seva història quedés durant anys sense una resposta clara per a la família.
Un acte per dignificar les fosses comunes
La troballa coincideix amb els treballs de recuperació de la memòria democràtica que s’estan impulsant a Mataró. El 7 de març de 2026, el cementiri de la ciutat va acollir un acte de dignificació de les fosses comunes de la Guerra Civil amb la instal·lació de plaques commemoratives.
Aquest projecte, promogut per l’Ajuntament de Mataró amb el suport del Memorial Democràtic, ha estat possible gràcies a una extensa investigació liderada per la historiadora Maria Salicrú-Maltas, amb la col·laboració de l’historiador Juli Cuéllar. Els treballs han permès identificar els noms de més de 250 persones enterrades a les fosses comunes, la majoria soldats que van morir als hospitals militars de la ciutat durant la guerra.
La família de Pere Guilera Xaus va poder visitar la fossa on es troba enterrat i portar-li flors per primera vegada 87 anys després de la seva mort, un gest carregat d’emoció que tanca, en part, una història marcada pel silenci i la incertesa.
El cas posa de manifest com la recerca històrica i la recuperació de la memòria familiar poden ajudar a aclarir episodis del passat que havien quedat oblidats durant generacions.
