Retards imprevisibles, autobusos plens, incidents i manca d’informació marquen la rutina de centenars de treballadors i estudiants que depenen d’una línia que el 2024 va superar l’1,1 milions de viatgers.
La línia d’autobús entre Igualada i Barcelona va registrar 1.195.018 viatgers durant el 2024, segons dades publicades pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Es tracta d’una de les principals vies de connexió entre la Conca d’Òdena i l’àrea metropolitana, utilitzada diàriament per treballadors, estudiants i persones que es desplacen per motius sanitaris o personals. Tot i aquest volum de demanda, diversos usuaris habituals denuncien que el servei arrossega incidències recurrents, retards constants i una manca d’informació que converteix cada trajecte en una incògnita.
En les darreres setmanes, amb la crisi de Rodalies de fons, la percepció entre els viatgers és que la situació encara s’ha agreujat.
Jornades que s’allarguen fins a dotze hores
La Judith fa servir la Hispano cada dia des del 2019. Després de set anys de trajectes quotidians, assegura que “no recordo una setmana sencera sense incidents, ni a l’anada ni a la tornada”. Explica que sovint els autobusos directes van plens o acumulen retards i que, davant aquesta situació, acaba optant pels serveis que passen pels pobles per no quedar-se a terra. El resultat és una jornada que s’allarga molt més del que correspondria. “Hi ha dies que estic 12 hores fora de casa quan treballo sis hores i mitja”, lamenta.
La seva experiència no és puntual, diu, sinó estructural. Les incidències repetides generen cansament i incertesa, especialment en les hores punta del matí i del vespre.
Cues, autobusos plens i tensió entre usuaris
Un dels moments més delicats és quan l’autobús arriba complet i no admet més passatgers. “T’has de posar a negociar entre discussions quan t’han fet fora d’un bus perquè anava ple”, explica la Judith. Les cues s’allarguen, els nervis augmenten i sovint es generen situacions de tensió entre persones que fa estona que esperen.
Malgrat la crispació, també defensa que els conductors “reben injustament” part d’aquesta frustració. “Ells no tenen la culpa de la situació, però són qui dona la cara”, afegeix.
“Et trobes tirat i no saps què passa”
La Laura comparteix una diagnosi similar, però posa el focus en la manca d’informació. Entén que el trànsit d’entrada a Barcelona és difícil de controlar, però considera que el principal problema és la desinformació. “No saps mai què passa. Surts de treballar i et trobes amb una cua de 100 persones i cap canal on saber quin bus ha passat o quan arribarà el següent”, afirma.
Reclama sistemes d’informació en temps real, com ara una pantalla informativa a Maria Cristina que permeti conèixer l’estat del servei. “Et trobes literalment tirat”, resumeix. La sensació d’abandonament, assegura, és gairebé tan frustrant com el retard en si mateix.
Matins imprevisibles, tornades encara pitjors
La Martina descriu els trajectes del matí com una “odissea”. Habitualment agafa el bus de les 07.45 h a Correus, al passeig Verdaguer, però sovint es troba amb acumulació d’usuaris perquè l’expedició anterior no ha passat. “Pots trobar-te gent que fa 20 minuts que espera perquè el bus anterior no ha aparegut”, explica.
Amb tot, assegura que el moment més crític és la tornada a Igualada. “La cua que et pots trobar mai la pots preveure, ni si hi ha el retard de dos autobusos seguits. És un constant caos”, diu, en referència a les incidències encadenades que desquadren el servei durant hores.
Arribar bé, arribar justa o arribar molt tard
Per a la Maria, estudiant en pràctiques a Barcelona, la situació condiciona directament el seu dia a dia. Necessita ser a la ciutat a les vuit del matí i agafa habitualment el bus de les 06.45 h. Resumeix el seu escenari en tres opcions: “Arribar bé, arribar justa o arribar molt tard”.
Assegura que l’any passat el servei era més estable, però que en les darreres setmanes acumula retards gairebé diaris. “Porto tres setmanes arribant pràcticament cada dia justa o molt tard, i algun dia he arribat dues hores tard”, explica. En etapes anteriors de la seva formació, diu que havia arribat tard a activitats avaluables i que, per prevenció, molts dies optava per quedar-se a dormir a Barcelona per evitar riscos. “És una vergonya que els usuaris visquem això cada dia”, sentencia.
Sense un canal clar de reclamació
Un altre element que es repeteix en els testimonis és la dificultat per canalitzar queixes. “Mai saps on reclamar”, apunta la Judith. Els usuaris troben a faltar un mecanisme clar, accessible i efectiu per traslladar incidències, més enllà dels canals genèrics.
Amb més d’1,1 milions de viatgers anuals, la línia Igualada-Barcelona és una infraestructura essencial per al territori. Mentrestant, centenars de persones continuen depenent cada dia d’un servei que, segons denuncien, s’ha convertit en sinònim d’incertesa. Cada matí i cada vespre, el trajecte deixa de ser només un desplaçament i es transforma en una aposta a cegues sobre l’hora d’arribada.
