Els arlequinats superen amb solvència el Saint-Omer en un partit sense transcendència classificatòria. El proper partit per l’Igualada Rigat serà diumenge en una nova jornada de la competició domèstica
Final europeu amb bon regust a Les Comes. L’Igualada Rigat es va acomiadar aquest dimecres de la Lliga de Campions amb una victòria clara contra el Saint-Omer francès (5-1), en un duel sense incidència en la classificació però que serveix per tancar la fase amb una imatge sòlida davant l’afició.
L’equip dirigit per Marc Muntané, ja sense opcions matemàtiques d’accedir a la Final a Vuit, va dominar el partit des del primer moment davant un rival que encara no ha puntuat en la competició.
Domini des de l’inici
Els arlequinats van deixar el duel encarrilat abans del descans. Marc González va obrir el marcador, i poc després Joan Ruano i Àlex Cardil van ampliar distàncies fins al 3-0, reflectint la superioritat local sobre la pista de Les Comes.
Amb el partit controlat, l’Igualada va mantenir el ritme a la represa i va acabar ampliant l’avantatge fins al 5-1 final, sense necessitat de forçar la màquina davant un Saint-Omer sense capacitat de resposta.
Un comiat sense premi, però amb orgull
Tot i la victòria, el triomf no modifica la situació del grup. L’Igualada Rigat ja havia quedat fora de la lluita per la classificació després de la derrota en la jornada anterior contra el Barça (4-1), que el deixava sense opcions d’atrapar equips com el Reus Deportiu o el Trissino.
El partit, però, permet als igualadins tancar la seva participació europea amb bones sensacions, especialment després del cop recent a la Copa del Rei, on van caure a semifinals contra el Liceo (1-2).
Mirant cap al tram final de temporada
Amb Europa ja al retrovisor, l’Igualada Rigat centra ara tots els esforços en la competició domèstica, amb l’objectiu de mantenir el nivell competitiu mostrat a Les Comes i acabar la temporada amb solidesa. El proper partit és aquest diumenge a les 18h contra el Cerdanyola, també a casa.
El comiat continental, davant l’afició de casa, deixa una última imatge reconeixible: la d’un equip competitiu que, tot i no assolir els objectius europeus, continua mostrant caràcter i orgull arlequinat.
