ChatGPT, Grok i Gemini ofereixen tres visions diferents sobre la ciutat en un experiment comparatiu.
Les intel·ligències artificials s’han convertit en eines d’ús quotidià i transversal. S’utilitzen per treballar, estudiar o informar-se, i tot i que tots els models funcionen de manera similar, poden oferir resultats diferents davant una mateixa pregunta. Per comprovar-ho, Igualada News ha fet un experiment amb tres de les plataformes més conegudes —ChatGPT, Grok i Gemini— introduint un mateix enunciat neutral: identificar les tres principals problemàtiques i fortaleses d’Igualada. L’objectiu? Observar com cada IA interpreta la realitat local quan se li demana una opinió sense influències externes.
Les principals problemàtiques segons la IA
Les tres intel·ligències coincideixen parcialment en alguns reptes estructurals de la ciutat, tot i que cadascuna en destaca aspectes diferents. ChatGPT assenyala la manca d’oferta cultural estable per a joves, la dificultat d’accés a l’habitatge i la mala connexió amb Barcelona. Grok hi afegeix una mirada més econòmica i ambiental, centrant-se en la pressió fiscal sobre empreses, la mobilitat i els efectes del canvi climàtic. Gemini, en canvi, s’aproxima més a la percepció ciutadana, destacant tres qüestions clau: l’atur i la manca d’oportunitats laborals, la seguretat ciutadana i l’accés a l’habitatge.
Les principals fortaleses d’Igualada
Tot i les diferències d’enfocament, les tres IAs coincideixen a descriure Igualada com una ciutat activa, amb teixit econòmic divers i identitat pròpia. ChatGPT posa en valor el dinamisme empresarial i la qualitat de vida; Grok destaca la potència industrial, el patrimoni cultural i el desenvolupament universitari; mentre que Gemini remarca el valor arquitectònic, els esdeveniments de gran format i l’activitat comercial. En conjunt, les tres visions apunten a una ciutat amb equilibri entre dimensió humana, oportunitats i arrelament territorial.
El contrast amb la realitat
Per contrastar aquestes visions automàtiques, Igualada News ha consultat el darrer Dibaròmetre de la Diputació de Barcelona, que recull la percepció ciutadana sobre els principals reptes dels municipis. En el cas d’Igualada, les tres problemàtiques més destacades segons els veïns són l’atur i les condicions de treball, la seguretat ciutadana i l’accés a l’habitatge. Uns resultats que coincideixen especialment amb les respostes que ha donat el model de Google, Gemini, i que confirmen que les inquietuds locals continuen centrades en la feina, la seguretat i l’habitatge.
L’experiment mostra com la intel·ligència artificial pot ser una eina complementària valuosa per analitzar realitats locals, sempre que es combini amb fonts i dades contrastades. El seu ús creix arreu, però el repte continua sent el mateix: interpretar la informació amb criteri i mantenir la mirada humana que ens permeti entendre el context i les particularitats de cada ciutat.
Tot i això, un ús acrític o sense supervisió pot comportar riscos importants, com la difusió d’informacions esbiaixades, conclusions desconnectades de la realitat o directament errònies. Davant d’això, s’ha obert un debat global sobre la necessitat de regular la intel·ligència artificial per tal de garantir que el seu desenvolupament i aplicació es facin amb transparència, responsabilitat i rigor.
