A través del programa s’han atès uns 270 treballadors que han requerit suport psicològic
Tenir cura d’aquells que cuiden ha estat un dels aprenentatges més importants a l’Hospital d’Igualada d’ençà de la pandèmia. La unitat de suport emocional que es va crear amb la irrupció de la covid per ajudar els professionals a gestionar situacions d’estrès i ansietat continua vigent 5 anys després. De fet, la unitat, que ha atès 270 treballadors i ha concertat 2.000 visites, s’ha consolidat i s’ha integrat a l’àrea de Prevenció i Salut Laboral per tractar qualsevol mena de malestar emocional.
En declaracions a l’ACN, l’aleshores cap de Salut Mental i Addicions, Josep Checa, valora que s’ha fomentat “la cultura de mirar-se”. “Ara no només es volen fer una analítica de tant en tant, sinó també mirar com s’està a nivell emocional”, afegeix.
Durant els primers estadis de la pandèmia, a Igualada es va viure l’avantsala del que més tard seria una situació generalitzada que posaria a prova el sistema sanitari d’arreu del país. El 9 de març del 2020 es van detectar els primers casos a l’hospital i, en pocs dies, la situació es va desbordar amb un augment de pacients i ingressos. El 12 de març es va decidir tancar perimetralment la Conca d’Òdena per evitar que el virus es propagués per altres punts de Catalunya.
La situació es va agreujar encara més quan, entre contagis i aïllaments, en pocs dies un 40% de la plantilla es va veure obligada a quedar-se a casa, deixant l’hospital en una situació “límit”.
Ja en aquells primers moments van aparèixer pors i neguits entre els professionals: la por de contagiar la família, el patiment de veure emmalaltir companys o l’impacte d’acompanyar pacients en el final de vida amb una videotrucada als seus éssers estimats.
L’aleshores cap de Salut Mental i Addicions, Josep Checa, que s’ha jubilat recentment, assenyala que l’impacte emocional entre el personal va ser “molt important”. Precisament, en ple esclat de la pandèmia, es va engegar el Programa d’Atenció i Suport Emocional als Professionals, una iniciativa que es va articular per fer front a l’impacte psicològic que la covid podia provocar al personal.
Principalment, es van diagnosticar casos d’ansietat, depressió, estrès agut i estrès posttraumàtic. Fent balanç, les intervencions d’aquella unitat van ajudar a reduir el malestar entre els professionals, millorar la cohesió dels equips, facilitant estratègies per afrontar situacions d’alta exigència emocional.
Checa explica que amb el temps s’ha vist la necessitat de continuar amb l’aposta per a la salut emocional dels treballadors. La incorporació de la figura d’una psicòloga dins l’equip de Prevenció i Salut Laboral ha estat clau. Checa assenyala que l’objectiu és donar una dimensió “més col·lectiva” i que passi d’atendre casos individuals a fer-ho de manera col·lectiva. Ampliar les línies d’actuació, repercutirà en un entorn de treball “més saludable”, destaca.
270 professionals atesos
En aquests 5 anys la unitat ha atès uns 270 professionals. La psicòloga responsable de l’àrea de prevenció i salut laboral és Beatriu Castells. Amb les seves intervencions, destaca que es fa “un abordatge sistèmic global de la persona, tant des de la part biològica, psicosocial, i també espiritual”. En aquest sentit, actualment es tracten un ventall de problemàtiques “molt ampli”. Poden ser des de problemes en l’àmbit relacional fins a d’altres dins l’àmbit extra laboral, explica Castells.
La psicòloga també assenyala que l’estigma amb la salut mental que encara existeix a la societat també és present entre els professionals. “Que un professional, un metge o una infermera, demani ajuda no és una cosa que tinguem assumit”, destaca. Malgrat que l’estigma encara sigui vigent, amb les intervencions que es fan i amb l’existència d’aquesta unitat es va lluitant contra això. La idea, doncs, és que els professionals vagin a la consulta “com qui té un problema d’hipertensió o de diabetis”, assenyala.
Beatriu Castells admet que la pandèmia va ser “un trasbals per a tots”, però ha ajudat l’hospital a ser resilent i, concretament, amb aquesta unitat poder atendre millor el treballador. “És buscar la part bona de les coses”, ha assenyalat. D’altra banda, també ha posat en valor una de les claus de l’èxit del programa d’atenció, que és la confidencialitat. “Si no hi ha confidencialitat això no rutllaria”, ha resolt.
Esmenar errors durant la pandèmia
El director assistencial de l’Hospital d’Igualada, Jordi Monedero, recorda el moment àlgid de l’esclat de la pandèmia com un moment convuls. “Els plans de contingència anaven quedant obsolets, vam haver de prendre decisions contínuament, canviar circuits, al principi no hi havia capacitat diagnòstica”. “Vam fer el que podíem en cada moment”, assenyala.
Tot i això, girant la vista enrere, sí que hi ha una cosa que segur que canviaria i és el fet de permetre acompanyar als familiars que s’estaven morint, tot i el risc. “Tothom va ser molt estricte en això, i ara no ho tinc tan clar. Ara segurament intentaríem que hi hagués un espai de comiat formal, encara que només fossin dues hores, però que es pogués fer”, relata.
ACN
