El nou pla territorial fixarà on es podran instal·lar nous parcs solars i eòlics, amb implicacions directes per a la comarca de l’Anoia
El Govern de Catalunya ha anunciat que la nova planificació territorial per a les energies renovables, el Pla Territorial Sectorial de les Energies Renovables (PLATER), reduirà a l’1,2 % la superfície de sòl no urbanitzable destinada a parcs solars i eòlics fins al 2050.
La xifra representa gairebé la meitat del que preveia el Proencat, el document de prospectiva energètica de 2023, que situava aquesta ocupació en el 2,5 %. Segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, el canvi respon a una “metodologia més detallada i ajustada a la realitat del territori”.
Paneque ha explicat que “el PLATER comença a caminar” i que l’objectiu és “ordenar la implantació de les renovables de manera equilibrada”, amb especial atenció a la solar fotovoltaica i l’eòlica terrestre.
Un 1 % del territori per a solar i un 0,2 % per a eòlica
Els resultats preliminars del pla estableixen que caldrà instal·lar 48.000 MW d’energia renovable en sòls no artificialitzats fins al 2050. El 1 % del territori (uns 314 km²) s’haurà de destinar a plantes solars fotovoltaiques, mentre que un 0,2 % (69 km²) acollirà parcs eòlics.
Per arribar a aquestes xifres, el Govern ha aplicat una metodologia amb 141 capes d’informació ambiental, agrària i urbanística, que hauria de permetre una planificació “més precisa i ajustada a la realitat local”.
El calendari del PLATER preveu ara una fase d’informació pública de tres mesos, en què ajuntaments i consells comarcals podran presentar al·legacions. Després de resoldre-les, la Generalitat preveu aprovar el pla per decret al gener del 2027.
Impacte a l’Anoia: territori tensionat per nous projectes
El nou pla arriba en un moment especialment sensible per a la comarca de l’Anoia, que acumula diversos projectes en tràmit i debats oberts sobre l’equilibri entre transició energètica i protecció del sòl agrari.
Només durant el primer semestre del 2025, Unió de Pagesos ha presentat al·legacions a cinc projectes solars ubicats a l’Anoia, entre ells el de Sant Martí de Tous, i d’altres inclosos en els recursos contra els plans d’implantació energètica a les Comarques Centrals i al Penedès, que afecten també municipis com Rubió, Jorba, Veciana i Santa Margarida de Montbui. El sindicat alerta que aquests projectes podrien malmetre més de 380 hectàrees de sòl agrícola i reclama un model energètic “planificat, distribuït i just amb el territori”.
A la mateixa comarca, municipis com Rubió han expressat obertament el seu rebuig a nous parcs eòlics després d’anys d’acollir-ne més de trenta, mentre que a Conill, a l’Alta Anoia, preocupa el projecte d’una planta de biogàs que podria tractar 200.000 tones de residus l’any.
Preservem l’Anoia contra els macroprojectes
A més, la plataforma Preservem l’Anoia manté oberts tres contenciosos administratius contra els macroprojectes Aspillera Solar (Bellprat), Matacan (Sant Martí de Tous i Jorba) i Escribano (Òdena), que sumen prop de 180 hectàrees de plaques fotovoltaiques. L’entitat va engegar aquest mes de maig una campanya de micromecenatge per sufragar els costos judicials i tècnics d’aquests processos, i assegura que el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil s’ha interessat pels casos i n’ha demanat informació.
Des de la plataforma denuncien la “manca de transparència” d’alguns ajuntaments i alerten de “greus irregularitats en la tramitació i en els impactes ambientals” d’aquests projectes. Amb tot, Preservem l’Anoia insisteix que no s’oposa a les renovables, sinó a un model “massificat i desordenat” que posa en risc el paisatge i el sòl agrari de la comarca.
En aquest context, el PLATER es perfila com una eina clau per definir límits i criteris de compatibilitat territorial, i per garantir que la transició energètica es faci “sense concentrar la càrrega en unes poques comarques”, tal com reclamen des del territori.
El Consell Comarcal de l’Anoia formarà part del procés de consulta i rebrà en les pròximes setmanes els mapes preliminars del pla amb la delimitació de zones prioritàries i d’exclusió. L’ens comarcal, a través de l’Oficina de Transició Energètica (OCITE), treballa per donar suport als municipis en l’avaluació de projectes i en la promoció de l’autoconsum.
