Montserrat Duch defensa en una entrevista a Canal Taronja el model d’impostos d’Igualada, mentre l’alcalde de Manresa replica que es poden garantir bons serveis sense tenir una fiscalitat elevada.
La regidora d’Hisenda, Urbanisme, Règim Intern i Coordinació de l’Ajuntament d’Igualada, Montserrat Duch, ha defensat el model fiscal del municipi en una entrevista a Canal Taronja, en què ha abordat una de les qüestions més recurrents dels darrers anys: el nivell de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a la ciutat.
Durant l’entrevista, Duch ha intentat contextualitzar per què Igualada presenta una pressió fiscal superior a la d’altres municipis, argumentant que el càlcul dels ingressos municipals respon a factors estructurals. En aquest sentit, ha comparat la situació amb municipis com Sant Cugat del Vallès, on, segons ha explicat, la presència de més activitat empresarial permet repartir la càrrega fiscal de manera diferent i reduir el pes sobre els habitatges.
L’atac a Manresa
La regidora també ha fet referència a Manresa, assegurant que en aquest cas la ciutat disposa de menys serveis i, en conseqüència, d’un nivell de qualitat de vida inferior, una afirmació que no ha passat desapercebuda i que ha indignat l’alcalde de Manresa, Marc Aloy.
Les declaracions han generat una resposta directa de l’alcalde de Manresa, que ha replicat públicament a Duch. En el seu missatge, Aloy ha defensat que «es pot oferir qualitat de vida, bons serveis i unes finances sanejades sense tenir els impostos més alts de les ciutats mitjanes de Catalunya«, i també ha criticat que es menystinguin altres ciutats “sense cap argument fonamentat”.
Aquest intercanvi arriba en un context en què Igualada ha estat reiteradament assenyalada pel nivell de l’IBI, una qüestió que continua generant debat polític i ciutadà. El govern encapçalat per Marc Castells manté que la pressió fiscal es tradueix en serveis i inversió pública, mentre que des d’altres municipis i sectors de la ciutat es qüestiona que aquesta resposta justifiqui l’alt nivell d’impostos dels últims anys.
