La recerca, publicada a Translational Psychiatry, mostra una sensibilitat més gran al rebuig i una resposta atenuada al reforç positiu, fet que pot afavorir el manteniment de la conducta autolesiva entre els joves
Rebre un “m’agrada” a les xarxes socials pot semblar un gest trivial, però per a algunes joves no ho és. Un estudi liderat pel Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA), amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Hospital de Sant Pau, conclou que les dones joves amb historial d’autolesions processen els “likes” i els comentaris de manera diferent, un patró que podria reforçar la persistència d’aquest tipus de conducta. La recerca s’ha publicat a la revista científica Translational Psychiatry.
L’equip, encapçalat pel psicòleg clínic del CSA Daniel Vega, ha comprovat mitjançant ressonància magnètica funcional que durant l’exposició a contingut realista de xarxes socials les joves amb autolesió presenten un patró diferencial d’activació en l’estriat ventral i altres àrees clau del sistema de recompensa. En concret, responen amb més intensitat al rebuig i amb menys força al reforç positiu. “Aquestes joves experimenten de manera molt intensa el feedback negatiu i de manera atenuada el positiu, fet que pot comportar un alt nivell de patiment i les fa més vulnerables en un entorn, les xarxes socials, on passem cada cop més hores al dia”, explica Vega.
Xarxes socials i vulnerabilitat
Els investigadors remarquen que els resultats no estableixen una relació de causa-efecte: les xarxes socials no provoquen autolesions, però sí que poden amplificar un patró de risc preexistent. “L’autolesió, que és fàcil d’observar, revela una vulnerabilitat molt més difícil de detectar: un cervell que processa de manera diferent els ‘m’agrada’ i els comentaris a les xarxes socials”, afegeix el psicòleg clínic.
Aquest treball dona continuïtat a la línia de recerca que el CSA lidera en el camp de l’autolesió. En estudis previs, ja s’havia detectat que els joves amb aquest comportament tenen dificultats per aprendre de les conseqüències negatives de les seves accions, cosa que dificulta la regulació emocional. El nou estudi se centra en les recompenses socials en entorns digitals, utilitzant interaccions com els “likes” i comentaris, similars a les que es produeixen a plataformes com Instagram.
La investigació, titulada “Activació neuronal relacionada amb la recompensa durant l’exposició a les xarxes socials en dones joves amb autolesions no suïcides: evidència d’un continu de gravetat a la xarxa de recompensa”, forma part del projecte estatal “Autolesión no suicida en jóvenes adultos”, finançat amb prop de 85.000 euros. El projecte s’estendrà fins al 2026 i busca entendre millor el paper de les xarxes socials en la salut mental i dissenyar noves estratègies d’intervenció.
