1. Ja la tens pagada.
2. És l’escola que la societat on vius ha organitzat per als seus infants, que són el més preuat de què disposa. Hi ha lloc per a tothom sense diferenciar com ets o d’on procedeixes.
3. Els companys de la classe seran persones com les que després hi haurà a l’institut i en els altres estudis superiors. També coincidirà amb aquestes persones, ara i més endavant, a la feina, al mercat, a la comunitat de veïns, al bus, a la biblioteca, al parc, al cinema, a la terrassa d’un bar, a l’estació, a la festa major…
4. La seva riquesa social i cultural et beneficiarà. El joc a casa i al carrer serà la imitació del món real, de les situacions que passen de veritat. Amb representació de tots els rols i estatus de la societat: els que els venen a buscar els avis i els que els tenen a ultramar, els que fan la prova de ciències sols i els que tenen ajuda, els dels “vuit cognoms” i els d’un de sol i impronunciable, els que sopen junts i parlen i els que no apaguen la tele ni quan venen els patges, els que es posen nerviosos, els que tenen asma, els que marquen molts gols, els que tenen dos pares, els que les seves mares dissenyen, els que les seves mares netegen. Tota, tota, tota la gent amb qui comptem per construir el món futur.
5. Els mestres que l’acompanyaran estan molt ben preparats, són gent que des de petits ja volien ensenyar, poques vegades es destaca la seva vocació prematura i en la majoria de casos és així.
Després de proves d’accés, estudis específics, potser un erasmus, potser algun màster, observacions de diferents mètodes, temps de pràctiques tutoritzades, llistes de borsa de treball, substitucions, interinatges, la volta a Catalunya en un curs, formacions d’estiu, oposicions, pràctiques supervisades, revisions, inspeccions, trasllats… encara els trobes alegres i feliços a l’escola, amb humor i ganes d’organitzar jocs matemàtics, projectes de llengua… i dur els infants al teatre i a colònies. Si han passat per tot això és que són invencibles.
6. L’AFA la formareu les famílies que ho desitgeu, amb altres famílies que també estimen l’escola pública. Es teixeix xarxa entre pares, alumnes i mestres i es dediquen moltes hores lliures a fer fàcil la vida a l’escola de les filles i fills de tothom, a encoratjar els equips directius i a buscar recursos públics per posar a l’abast de tothom.
7. S’hi viu amb llibertat perquè no s’empaita cap moda, ni es va a remolc de cap tendència. Es camina al costat de l’infant. No té cap objectiu mercantil, ni es fa apologia religiosa. Es busca ser eficient en el recorregut passant pel màxim nombre de punts possibles, sense dreceres. Es crea un univers cultural i científic amb tants sistemes com persones hi han intervingut, amb l’objectiu d’ajudar a créixer.
8. Té bones instal·lacions perquè aquest és un condicionant important de la seva projecció. Està ben equipada de biblioteca, gimnàs, laboratori, recursos tecnològics, patis amples, llum. I es vetlla per la seva modernització.
9. N’hi ha una a cada poble, n’hi ha una cada barri. S’hi pot anar a peu, i trobar-la a prop de casa la converteix en la millor escola.
10. Saps que l’escola ideal no existeix, la fas tu quan la tries amb llibertat i convicció, hi participes, la fas teva i la gaudeixes.
