A partir del 26 d’octubre farà fosc abans de les set de la tarda i alguns experts alerten dels seus efectes en el son, l’ànim i la productivitat. Cada cop més veus demanen posar fi a un sistema que ja no estalvia energia i afecta la salut
Aquest diumenge, 26 d’octubre, a les tres de la matinada seran les dues. Entrarem oficialment a l’horari d’hivern i, tot i que dormirem una hora més, es farà fosc molt abans, fet que pot alterar el ritme vital sobretot durant els primers dies. A més, Catalunya és una de les regions europees que més hores de llum perd a la tarda amb l’horari d’hivern.
Els experts expliquen que el canvi d’hora afecta el ritme circadià, el rellotge intern que regula el son, la gana i l’energia, i pot provocar cansament, irritabilitat, dificultat per dormir o una sensació d’afebliment a la tarda. Infants i persones grans acostumen a ser els col·lectius més sensibles.
Com ens hi adaptem de manera natural?
Moltes persones noten especialment el fet que faci fosc tan aviat, cosa que pot afectar la motivació i les rutines. Els especialistes recomanen mantenir horaris regulars tant per menjar com per anar a dormir, sense fer canvis bruscos. Buscar llum natural al matí ajuda el cervell a reajustar l’hora interna més ràpidament.
També es recomana sopar una mica més d’hora i de manera lleugera, evitar pantalles i cafeïna a les últimes hores del dia i procurar que l’activitat física es faci de dia, mai just abans d’anar a dormir. Amb aquestes pautes, el cos sol recuperar l’equilibri en dos o tres dies.
La Unió Europea torna a obrir el debat: serà un dels últims canvis d’hora?
El canvi d’hora es va començar a aplicar a Europa durant la Primera Guerra Mundial per estalviar energia, i en el cas d’Espanya es va institucionalitzar el 1974 després de la crisi del petroli. Ara, avui dia, el debat sobre la seva abolició està novament viu a Europa. El govern espanyol ha demanat aquesta setmana a la UE que s’elimini definitivament el canvi d’hora a partir del 2026. La Comissió Europea ja va proposar acabar amb aquesta pràctica el 2018, però el dossier va quedar encallat per manca d’acord entre els estats.
Segons les dades oficials de la UE, més del 80% de la ciutadania està a favor d’eliminar-lo, inclòs el 90% dels espanyols. Els arguments principals són que ja no genera un estalvi energètic significatiu i que afecta negativament la salut i el benestar. Tanmateix, encara no hi ha consens sobre quin horari seria el definitiu: el d’estiu (més llum a la tarda) o el d’hivern (més llum al matí). Espanya, de fet, té assignat un fus horari que no li correspon geogràficament — hauria de compartir hora amb Portugal — però continua alineada amb França i Alemanya per una decisió presa el 1940 durant la dictadura franquista.
Diverses iniciatives, com la Barcelona Time Use Initiative, insisteixen que l’actual sistema horari està desalineat amb el ritme biològic natural i té impacte sobre el rendiment laboral, el son i la salut mental.
Quin horari preferiria la majoria si s’eliminés el canvi d’hora?
Segons les consultes obertes per la Unió Europea i diferents enquestes publicades els últims anys, més de la meitat de la població s’inclinaria per mantenir l’horari d’estiu, és a dir, més llum a la tarda.
A Espanya, els experts assenyalen que això podria afavorir la conciliació familiar, l’activitat social i el comerç de proximitat, tot i que altres defensen que tenir més llum al matí beneficia el rendiment escolar i laboral. És per això que la UE insisteix que la decisió no es pot prendre sense consens entre tots els estats.
El 2026 podria ser l’últim any amb canvi d’hora si la UE arriba finalment a un acord — i, mentrestant, aquest diumenge tornarem a endarrerir una hora el rellotge.
