Una nova campanya a l’Abric de la Consagració recupera eines de pedra i restes òssies en un jaciment excepcional per entendre la transició entre els neandertals i els humans moderns
Capellades torna aquest setembre a mirar 40.000 anys enrere. Un equip d’arqueòlegs treballa aquests dies a l’Abric de la Consagració, a la Cinglera del Capelló, en una nova campanya d’excavacions centrada en un nivell especialment rellevant per estudiar un dels grans moments de la prehistòria europea: la desaparició dels neandertals i l’arribada dels primers Homo sapiens.
El jaciment es troba dins del NEAN-Parc Prehistòric de Capellades, a aproximadament 500 metres de l’Abric Romaní. La seva importància rau precisament en la continuïtat cronològica entre tots dos espais. Mentre que l’Abric Romaní conserva una extensa seqüència d’ocupacions neandertals, la Consagració permet avançar cap a períodes més recents i aproximar-se als primers grups d’humans moderns que van ocupar aquest territori.
La campanya d’aquest setembre té com a objectiu acabar d’excavar un nivell situat al voltant dels 40.000 anys d’antiguitat. Els treballs ja estan permetent recuperar eines de pedra, fragments d’ossos i altres evidències relacionades amb les activitats dels grups humans que van utilitzar aquesta balma.
La cronologia converteix l’indret en un jaciment especialment valuós. Les excavacions desenvolupades durant els darrers anys han permès situar la seqüència de la Consagració aproximadament entre els 15.000 i els 42.000 anys abans del present. En la campanya de 2025 ja s’intervenia en nivells corresponents al moment de transició entre el Paleolític mitjà i el superior.
Un jaciment clau per entendre els primers sapiens
La rellevància científica va més enllà de Capellades. Quan el Govern va declarar la Cinglera del Capelló Bé Cultural d’Interès Nacional el 2023, va destacar específicament que a l’Abric de la Consagració s’hi havien documentat les primeres ocupacions d’Homo sapiens de la península. La declaració també situa l’Abric Romaní entre els grans jaciments paleolítics i subratlla l’excepcional estat de conservació del conjunt arqueològic.
Aquesta combinació fa de la Cinglera del Capelló un espai singular per estudiar successivament dues poblacions humanes diferents. A l’Abric Romaní s’ha documentat una seqüència estratigràfica de prop de 20 metres, datada entre uns 115.000 i 40.000 anys abans del present, amb nombroses ocupacions atribuïdes als neandertals. Precisament al voltant d’aquest límit cronològic és on pren protagonisme la Consagració.
Les excavacions sistemàtiques en aquest segon jaciment van començar l’any 2015, tot i que la recerca arqueològica a la Cinglera del Capelló té una trajectòria de moltes dècades. En aquella primera campanya ja hi participaven investigadors de diversos centres europeus sota la direcció de l’IPHES. Des d’aleshores, els treballs han anat ampliant la superfície excavada i aprofundint en els diferents nivells arqueològics.
Una col·laboració entre Capellades, Catalunya i Itàlia
La campanya actual està coordinada per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), en col·laboració amb la Universitat de Bolonya, i forma part del projecte quadriennal de recerca “Territoris prehistòrics de la Conca de l’Anoia 2026-2029”, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat.
L’IPHES manté l’Abric de la Consagració entre els seus jaciments de treball de camp i en els darrers anys la direcció de les excavacions ha estat vinculada a l’investigador Manuel Vaquero.
La recerca s’integra en un conjunt arqueològic excepcional. La Cinglera del Capelló, declarada BCIN en la categoria de zona arqueològica, concentra 17 jaciments reconeguts oficialment amb una seqüència que abraça des del Paleolític mitjà fins a l’edat del bronze. La seva situació, en un corredor natural entre la Catalunya interior i la costa mediterrània, també ajuda a explicar l’ocupació reiterada de l’espai al llarg de mil·lennis.
El conjunt forma avui el NEAN-Parc Prehistòric de Capellades, una àrea d’uns 50.000 metres quadrats i més d’un quilòmetre de longitud concebuda per combinar la protecció del patrimoni, la recerca científica i la divulgació de la prehistòria.
Les restes que emergeixen aquest setembre a la Consagració són, per tant, peces d’un període decisiu: el moment en què els últims grups neandertals desapareixen del registre arqueològic i els Homo sapiens comencen a ocupar de manera estable aquest territori. Les eines de pedra, els ossos i la distribució de les restes permetran als investigadors reconstruir com vivien aquests primers grups humans moderns i quin ús feien de la balma fa aproximadament 40.000 anys.
