L’avançament de la calor accelera la sega i deixa previsions dispars entre explotacions, amb rendiments que en alguns camps podrien superar els 5.500 quilos per hectàrea
La campanya de sega del cereal ja ha començat a l’Anoia, una de les primeres comarques de la Catalunya Central on les màquines han entrat als camps. L’avançament de les altes temperatures durant les darreres setmanes ha accelerat la maduració dels cultius i ha avançat l’inici de la recol·lecció.
Segons explica el coordinador d’Unió de Pagesos a l’Anoia a l’ACN, Joan Vidal, la campanya es presenta «estàndard» en termes generals, però amb una gran variabilitat entre explotacions i zones del territori. «Serà una campanya molt irregular», apunta.
Previsions dispars i desenvolupament desigual del cereal
Les diferències en les precipitacions registrades durant l’hivern i la primavera, sumades a l’episodi de calor prematur de les últimes setmanes, han condicionat de manera desigual el desenvolupament dels cereals. Això farà que hi hagi finques amb resultats molt positius i d’altres on la producció quedarà per sota de les expectatives.
En les zones més favorables, els rendiments podrien superar els 5.500 quilos per hectàrea, unes xifres considerades bones pels agricultors. En canvi, altres camps han patit més els efectes de la manca d’aigua en moments clau del cicle del cultiu i de l’estrès provocat per les elevades temperatures.
Preocupació pel tracte rebut
Malgrat que la collita es preveu acceptable en bona part de la comarca, els productors continuen mostrant preocupació pels preus que reben pel cereal. Vidal lamenta que les cotitzacions continuen baixes, fet que dificulta la rendibilitat de moltes explotacions agràries tot i els bons rendiments que es puguin assolir en alguns sectors.
Mentre a l’Anoia i al Bages la sega ja està en marxa, a les comarques més elevades de la Catalunya Central, com el Berguedà, el Solsonès, el Lluçanès i Osona, la campanya no començarà fins la setmana vinent. Aquesta diferència respon principalment a les condicions climàtiques i a l’altitud de cada territori, que condicionen el ritme de maduració dels cultius.
Mar Martí (ACN)
