Igualada acull la trobada anual de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, que reivindica el paper de l’economia social al territori
Igualada va acollir divendres la sessió plenària anual de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC), una jornada que va servir per fer balanç dels deu anys d’aquest programa públic de foment de l’economia social i cooperativa. Les xifres avalen el recorregut: des del 2016, la xarxa ha contribuït a crear 1.399 empreses i ha generat 5.640 llocs de treball arreu de Catalunya.
La trobada, celebrada al recinte de l’Escorxador, sota el lema “Territoris que bateguen – 10 anys d’Ateneus Cooperatius”, va reunir uns 400 participants entre representants institucionals, entitats i agents socioeconòmics vinculats al cooperativisme.
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va reivindicar el paper de l’economia social com una peça clau del model econòmic. “Genera ocupació de qualitat i és una aposta ferma del Govern”, va assegurar. Sàmper també va destacar que, fa una dècada, la posada en marxa dels ateneus va suposar una iniciativa “innovadora” per impulsar projectes amb impacte social des del territori.
Un model arrelat al territori
Des de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, Gemma Flores va posar en valor la consolidació del programa i la seva implantació territorial. Actualment, la XAC compta amb 14 ateneus repartits per tot Catalunya, que ofereixen serveis de proximitat adaptats a cada realitat.
Aquests equipaments proporcionen formació, assessorament i acompanyament, així com accions de divulgació i dinamització econòmica. “Hem aconseguit territorialitzar un servei públic i arribar a tots els sectors econòmics”, va destacar Flores, que va qualificar la iniciativa com una política pública “d’èxit”.
Deu anys de creixement
La posada en marxa dels ateneus cooperatius va néixer amb la voluntat d’impulsar un model econòmic més arrelat, col·laboratiu i transformador. Una dècada després, el programa s’ha consolidat com un referent, amb una inversió pública acumulada de 49 milions d’euros.
La jornada d’Igualada també va servir per presentar un estudi de la Universitat de Mondragon sobre la gènesi de la xarxa i per abordar reptes en àmbits com l’alimentació, la cultura, l’energia i l’habitatge.
