El Govern activa ajudes d’habitatge, deduccions fiscals i més finançament per als municipis menuts, amb un impacte directe a l’Alta Anoia i als pobles amb menys de 2.000 habitants
L’Anoia es converteix en una de les comarques que més notarà el desplegament del nou Estatut de Municipis Rurals, aprovat al juliol i en vigor des de l’agost. Aquest dissabte, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presidit a Món Sant Benet la primera trobada d’alcaldies rurals, on s’han detallat les primeres mesures d’un pla que vol combatre el despoblament, reforçar els ajuntaments petits i garantir oportunitats arreu del territori.
El document oficial situa 21 municipis anoiencs dins la categoria de rural o rural d’especial atenció, en funció de criteris demogràfics i socioeconòmics. Segons l’Estatut, són municipis rurals aquells de menys de 2.000 habitants situats en zones de baixa densitat. En canvi, s’etiqueten com a rurals d’especial atenció (EA) els que, a més, tenen menys de 500 habitants, pateixen despoblament sostingut, presenten envelliment elevat o tenen una densitat excepcionalment baixa.
A l’Anoia, els municipis rurals són: Cabrera d’Anoia, Carme, Castellolí, Copons, Jorba, La Llacuna, Orpí, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sesgueioles, Vallbona d’Anoia i Veciana. I els municipis rurals d’especial atenció són: Argençola, Bellprat, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Els Prats de Rei, Montmaneu, Pujalt, Rubió, Santa Maria de Miralles i Sant Pere Sallavinera.
Tots ells quedaran prioritzats en les noves línies d’ajut i en el reforç de serveis i infraestructures.
20 milions per recuperar habitatge rural: una oportunitat per als nuclis antics
Una de les mesures estrella és la creació d’una Borsa d’Habitatge Rural, que destinarà 20 milions d’euros fins al 2029 a la rehabilitació d’edificis i cases en desús als municipis rurals. Aquests immobles es dedicaran a lloguer assequible, amb especial atenció a la incorporació de joves i famílies als pobles petits.
El Govern crearà també l’“Incasòl rural”, una unitat específica que oferirà suport tècnic a ajuntaments que no disposen d’arquitectes ni equips urbanístics propis. L’objectiu és agilitzar projectes de rehabilitació, recuperació de nuclis antics i tramitacions urbanístiques que sovint es fan inviables per manca de personal.
Més finançament per als ajuntaments petits
Una altra de les novetats és la posada en marxa, el 2026, del Fons específic de municipis rurals, dotat amb 9 milions d’euros addicionals. Les aportacions del Fons de Cooperació Local s’incrementaran d’entre un 10% i un 20%, una injecció important per a municipis que sovint funcionen amb equips molt reduïts.
Aquest reforç econòmic vol garantir que serveis bàsics com la mobilitat, la recollida de residus, la seguretat o l’atenció ciutadana es puguin mantenir en municipis amb menys de 2.000 habitants.
Deduccions fiscals per a joves i famílies que s’hi instal·lin
Entre les mesures fiscals anunciades, destaca una deducció d’IRPF del 20% per a joves menors de 35 anys i famílies que traslladin la seva residència a un municipi rural a partir de l’exercici fiscal 2026. La mesura vol incentivar el repoblament i revertir la pèrdua sostinguda d’habitants en bona part d’aquests municipis.
També s’hi afegeixen bonificacions per compra, rehabilitació o lloguer d’habitatge habitual i reduccions de transmissions patrimonials en operacions de caràcter rural.
Menys burocràcia i més suport territorial
El Govern ha anunciat la creació de quatre comissions sectorials (urbanisme, mobilitat, telecomunicacions i normativa) i d’un pla de Justícia de Pau i Proximitat per reforçar serveis judicials en municipis petits. També es crearà un grup per estudiar l’impacte normatiu de la legislació autonòmica en el món rural.
El conseller Albert Dalmau va remarcar que “el món rural no és un pessebre, és un espai viu que necessita eines reals”, i va demanar una relació “basada en la confiança mútua” entre Govern i ajuntaments.
Una comarca desigual que pot sortir reforçada
L’Anoia combina municipis amb milers d’habitants —com Igualada, Montbui o Piera— amb una constel·lació de pobles petits disseminats per l’Alta Anoia, l’interior i les zones forestals. El nou Estatut podria convertir-se en una eina clau per garantir equilibri territorial, millorar serveis i contenir el despoblament.
El Govern ha anunciat que repetirà la trobada anualment per seguir el desplegament de l’Estatut i ajustar les mesures segons les necessitats del territori.
