Gairebé el 99% de la superfície forestal de la comarca de l’Anoia és privada, i la manca de rendibilitat i recursos frena una gestió més activa
L’Anoia és una comarca eminentment forestal, amb més de 50.432 hectàrees de bosc que cobreixen bona part del seu territori. Però darrere d’aquesta riquesa natural s’hi amaga una dada que preocupa els experts: només un 30,6% està gestionada de manera planificada. La resta, més de 35.000 hectàrees, no disposen de cap pla de manteniment ni actuacions regulars. A més, gairebé el 99% del bosc és de titularitat privada, un fet que condiciona fortament la seva conservació i rendibilitat.
El cas anoienc és una mostra del que passa a escala catalana. Catalunya ha guanyat 200.000 hectàrees de bosc en els darrers vint anys i la superfície forestal ja ocupa el 64% del territori, però només una tercera part està gestionada. Els experts alerten que el problema no és l’excés de bosc, sinó el seu abandonament.
“Tenim el bosc descuidat, i això fa que sigui més vulnerable als incendis i a la sequera”, alerta Víctor Resco, catedràtic d’Enginyeria Forestal de la Universitat de Lleida.
Boscos densos i poca aigua disponible
Segons Resco, gairebé la meitat del territori català és bosc tancat, és a dir, molt dens. “Aquests són valors rècord dels últims 100.000 anys”, explica. Tot i que això pot ser una oportunitat ambiental, també representa un risc: més massa vegetal significa més combustible per als incendis i menys aigua disponible per a l’agricultura o el consum humà.
A l’Anoia, on els incendis i la sequera ja són una preocupació recurrent, aquesta realitat té efectes directes. Els boscos poc gestionats consumen grans quantitats d’aigua, dificultant la recàrrega d’aqüífers i accentuant els episodis de sequera.
Propietaris sense recursos ni rendibilitat
La pràctica totalitat del bosc anoienc és privat. Segons Jordi Tarradas, director de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (Boscat), aquesta és una de les claus del problema. “No és que tinguem massa bosc, el que passa és que el tenim descuidat”, afirma.
Els motius, diu, són clars: falta de rendibilitat econòmica, excés de burocràcia i manca de mà d’obra especialitzada. “Cada cop hi ha menys gent que vol treballar al bosc. Necessitem professionalitzar el sector per mantenir-lo viu”, reivindica Tarradas.
També Clara Santamaria, presidenta de l’associació Dones de Bosc, denuncia que la gestió forestal sovint recau sobre els propietaris, que “no poden assumir tota la despesa”. “La Generalitat destina pocs recursos al sotabosc. Parlem d’un país amb un 60% de superfície forestal i només un milió i mig d’euros en ajuts”, lamenta.
Una gestió que és prevenció
A Catalunya, només el 31,6% dels boscos privats i el 37% dels públics tenen plans de gestió aprovats. A l’Anoia, la xifra és pràcticament idèntica, amb només un terç del territori gestionat activament. Aquesta situació, segons els experts, multiplica el risc d’incendis i l’impacte del canvi climàtic.
“Els incendis costen 19.000 euros per hectàrea, mentre que la prevenció en costa 3.000. Gestionar no és una despesa, és una inversió”, subratlla Resco.
Per això, des del sector es demana apostar per models de mosaic paisatgístic, amb alternança de boscos, camps agrícoles i zones de pastura, i fomentar les agrupacions de propietaris per compartir recursos i estratègies. Tarradas assegura que, amb una millor coordinació, “Catalunya podria passar del 30% al 60% de superfície gestionada en pocs anys”.
Un paisatge que canvia
El bosc guanya terreny any rere any a l’Anoia, sovint a costa dels conreus i dels prats, i això transforma el paisatge i la vida rural. El que abans era una combinació de camps, masos i boscos oberts, avui tendeix a ser una massa vegetal contínua, més vulnerable als focs i menys rica en biodiversitat.
El repte, coincideixen els experts, és fer que cuidar el bosc torni a ser rendible. I, sobretot, entendre la gestió com una eina de prevenció. Perquè, com diu Resco, “si plantes arbres i després te n’oblides, estàs plantant els focs del futur”.
Redacció/ ACN
