El cens de Memòria Democràtica identifica una creu al cementiri de la Pobla de Claramunt, un monument a Òdena i referències a l’antiga nomenclatura franquista d’un carrer de Carme
Mig segle després de la fi de la dictadura franquista, la simbologia vinculada al règim encara és present en diversos punts de l’Anoia. Segons el cens del Banc de la Memòria Democràtica, inclòs en una anàlisi recent de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), la comarca conserva almenys tres elements relacionats amb el franquisme que encara formen part de l’espai públic o del patrimoni inventariat.
A escala catalana, les darreres dades disponibles indiquen que encara es mantenen visibles més de 2.000 símbols franquistes, tot i que en les darreres dècades se n’han retirat més de la meitat. La majoria són plaques d’habitatges, però també hi figuren monuments, creus, làpides, relleus o retolacions de carrers.
L’Anoia, pràcticament neta
A l’Anoia, un dels elements identificats és la Creu dels Divuit, situada al cementiri de la Pobla de Claramunt. Es tracta d’una creu commemorativa inclosa al cens de simbologia franquista de la Generalitat.
També figura al registre un monument franquista a Òdena, catalogat pel Banc de la Memòria Democràtica entre els elements vinculats a la dictadura que encara formen part de l’inventari oficial.
El tercer cas local correspon a Carme, on el cens recull la retolació històrica d’un carrer amb el nom de «Calvo Sotelo», en referència a José Calvo Sotelo, una de les figures polítiques convertides en símbol pel règim franquista. Tanmateix, la presència d’aquesta denominació al cens no implica necessàriament que el carrer mantingui actualment aquest nom, ja que molts municipis han modificat la nomenclatura urbana durant les darreres dècades sense que els registres hagin estat actualitzats immediatament.
La llei de memòria democràtica
La publicació d’aquestes dades coincideix amb el debat sobre la nova llei catalana de memòria democràtica, que preveu reforçar les obligacions de retirada de simbologia franquista i establir sancions per actuacions que suposin enaltiment de la dictadura o danys a espais de memòria.
Segons l’ACN, dels més de 4.200 elements franquistes que han estat inventariats a Catalunya, prop del 51% ja han estat retirats. Tot i això, encara hi ha més d’un miler de símbols que es mantenen pràcticament igual que durant el franquisme, entre els quals destaquen monuments, creus commemoratives i plaques d’habitatges repartides per tot el territori.
