La comarca trenca la tendència a l’alça del país i registra una reducció notable de denúncies
Les ocupacions d’habitatges han caigut un 41,1% a l’Anoia entre el 2023 i el 2024, segons dades dels Mossos d’Esquadra. La comarca ha passat de 95 denúncies el 2023 a 56 el 2024, situant-se entre les que més redueixen aquest tipus de fets a Catalunya. La davallada anoienca contrasta amb el conjunt del país, on les denúncies totals per ocupacions només han baixat un 18,1% entre gener i octubre d’aquest any.
A tot Catalunya, vuit de cada deu denúncies per ocupacions corresponen a pisos buits de grans tenidors o fons d’inversió, segons la sotscap executiva dels Mossos, Alícia Moriana. Segons explica, aquest tipus de casos sovint són més complexos perquè costa localitzar els propietaris i aconseguir que presentin denúncia, un pas imprescindible per poder actuar. Amb tot, Moriana destaca que la major conscienciació veïnal i la rapidesa policial han fet créixer els intents frustrats d’ocupació, mentre baixen les ocupacions consumades.
Montbui, Piera i Vilanova redueixen fortament els casos; Igualada puja lleugerament
A la comarca de l’Anoia, les dades per municipis confirmen aquesta tendència a la baixa.
- Santa Margarida de Montbui és el municipi que registra la caiguda més forta, amb un -78,6%, passant de 14 a 3 casos.
- Piera també redueix les denúncies un 44%, amb 14 casos l’any passat.
- Vilanova del Camí registra una baixada similar, del 44,4%, amb 5 denúncies.
- Masquefa manté les xifres estables, amb 5 casos i variació nul·la.
- Igualada, en canvi, és l’únic municipi gran on les denúncies creixen lleument, un 8,3% més, amb 13 casos registrats el 2024 i una ràtio de 3,1 per cada 10.000 habitants.
Una llei i noves eines per agilitzar les denúncies
Segons els Mossos, la reducció global a l’Anoia respon a la detecció precoç d’intents d’ocupació i a la col·laboració entre cossos policials, ajuntaments i veïns. La llei 1/2023, que permet a consistoris i comunitats de veïns actuar en cas d’inactivitat dels grans tenidors, ha estat una eina clau. Aquesta normativa preveu sancions de fins a 900.000 euros per als propietaris que no denunciïn, i fins i tot la cessió temporal dels immobles per destinar-los a habitatge social.
El cos policial ha impulsat també un cercador intern d’immobles de grans tenidors, amb la participació de la Sareb i diverses entitats financeres, per agilitzar la identificació dels propietaris i la tramitació de denúncies.
A Catalunya, el 2024 es van registrar 6.257 ocupacions d’habitatges, la xifra més alta des del 2020, però les dades del 2025 apunten a una nova reducció. El fenomen, en qualsevol cas, mostra una forta concentració urbana: el Barcelonès i el Vallès Occidental continuen encapçalant el nombre absolut de denúncies, mentre que comarques com l’Anoia, el Berguedà o el Pla de l’Estany presenten descensos significatius.
A la comarca anoienca, els casos es concentren sobretot en pisos buits i usurpacions pacífiques, sense violència. Fonts policials apunten que la situació actual és “molt més estable” que fa uns anys, i que la implicació del veïnat i la pressió social han estat decisius per frenar noves ocupacions.
Redacció / ACN
