Ajuntaments, entitats veïnals i plataformes presenten al·legacions i reclamen aturar la tramitació per obrir un procés de diàleg amb el territori abans que acabi el període d’exposició pública
A només uns dies que finalitzi el període d’exposició pública del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), la mobilització contra el document s’estén per bona part de l’Anoia. En les darreres setmanes s’han succeït comunicats, mocions, reunions informatives i anuncis d’al·legacions impulsats tant per ajuntaments com per entitats i plataformes ciutadanes, en un front cada vegada més ampli que reclama modificar el plantejament del Govern.
El PLATER és l’instrument amb què la Generalitat pretén ordenar el desplegament de les energies renovables fins a l’any 2050, definint les zones prioritàries per a la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics. Tot i que el Govern defensa que el document ha de facilitar la transició energètica i la descarbonització del país, nombrosos municipis alerten que el model proposat concentra una càrrega desproporcionada sobre les comarques rurals i que s’ha elaborat sense un veritable procés de participació del món local.
Una de les característiques que més preocupa els ajuntaments és que el PLATER, un cop aprovat definitivament, tindrà prevalença sobre bona part del planejament urbanístic municipal, fet que limita la capacitat dels consistoris d’ordenar el seu propi territori.
Una comarca especialment afectada
Les dades previstes per a l’Anoia expliquen, en part, la intensitat de la resposta institucional. Segons les xifres difoses durant aquest procés d’exposició pública, la comarca té assignats 1.329,2 MW de potència fotovoltaica i 1.681,5 MW d’energia eòlica, una de les càrregues més elevades de Catalunya.
Els municipis més afectats en energia solar serien Òdena, amb 161,3 MW previstos, Piera amb 113,1 MW i Sant Martí de Tous amb 89,8 MW. En el cas de l’energia eòlica destaquen Rubió, amb 175,4 MW, Calonge de Segarra amb 136,3 MW i Veciana amb 124,2 MW.
Aquestes previsions han alimentat la preocupació de molts governs municipals, que consideren que una part molt important d’aquest desplegament es faria sobre sòl agrícola, forestal i altres espais naturals.
Les al·legacions es multipliquen arreu de la comarca
La preocupació pel PLATER s’ha estès durant les darreres setmanes per bona part de l’Anoia. Diversos ajuntaments han anunciat que presentaran al·legacions al document de la Generalitat, mentre que entitats veïnals i plataformes ciutadanes també han iniciat accions per intentar modificar el plantejament del pla abans que finalitzi el període d’exposició pública.
Entre els casos més destacats hi ha Rubió, on el ple municipal ha aprovat per unanimitat una moció reclamant aturar la tramitació del PLATER fins que s’obri un procés real de diàleg amb el territori. Paral·lelament, el consistori prepara al·legacions per reduir les zones prioritàries previstes i recorda que el municipi ja acull 33 aerogeneradors, fet que considera una contribució molt significativa a la producció energètica del país.
Jorba també s’ha adherit al manifest impulsat per prop de 260 municipis catalans crítics amb el document, mentre que Calonge de Segarra ha organitzat reunions informatives amb els veïns i ha contractat assessorament jurídic especialitzat per elaborar les seves al·legacions. A la Llacuna, l’Ajuntament també ha encarregat la redacció d’un document tècnic per defensar el model paisatgístic, agrícola i turístic del municipi davant les previsions del pla.
La mobilització també arriba des de la societat civil. A la Pobla de Claramunt, l’Associació de Veïns del barri del Xaró ha registrat al·legacions davant l’Institut Català de l’Energia i ha demanat una reunió urgent amb l’Ajuntament per coordinar una resposta conjunta. L’entitat defensa que la transició energètica és necessària, però reclama que es desenvolupi amb més transparència, participació ciutadana i respecte pel planejament urbanístic i els valors ambientals del territori.
El termini acaba aquesta setmana
El període d’informació pública del PLATER finalitza el 30 de juliol, data límit perquè ajuntaments, entitats i particulars presentin les seves al·legacions.
Tot apunta que l’Anoia serà una de les comarques on la resposta institucional i ciutadana serà més intensa. Malgrat que pràcticament tots els actors coincideixen en la necessitat d’avançar cap a un model energètic més sostenible, també comparteixen una mateixa reclamació: que la transició energètica es planifiqui amb més consens, una distribució territorial més equilibrada i una major capacitat de decisió dels municipis sobre el futur del seu territori.
