Catalunya registra la xifra més baixa de menors des del 2001 i l’Anoia segueix la tendència amb la capital per sota del 16%. Bellprat, Montmaneu i Miralles tenen menys d’un 12% de menors de 16 anys, mentre Igualada i la resta de grans municipis es mouen entre el 15% i el 16%
La comarca de l’Anoia envelleix i ho fa a un ritme que segueix la tendència catalana. Segons les dades del padró del 2024, només quatre municipis superen el 18% de població menor de 16 anys: Veciana (20,6%), Sant Pere Sallavinera (19,6%), Copons (18,5%) i Sant Martí de Tous (18,2%). A l’altra banda, hi ha municipis on el pes dels infants és residual: Bellprat (7,2%), Montmaneu (11%) i Santa Maria de Miralles (11,7%).
En el conjunt de Catalunya, els menors de 16 anys representen només el 14,9% de la població –la xifra més baixa des del 2001–, mentre que els majors de 65 ja superen el 20%.
Igualada i els grans municipis, per sota del 16%
A l’Anoia, els municipis més poblats se situen gairebé tots al voltant del 15%. Igualada (15,7%), Piera (15,7%), Masquefa (15,8%) i Capellades (14,4%) mostren xifres similars a la mitjana catalana. Només Santa Margarida de Montbui (18,2%) i Vilanova del Camí (16,7%) destaquen per damunt.
Aquesta davallada sostinguda confirma que el relleu generacional és escàs, i obre interrogants sobre el futur de l’escola, els serveis socials i l’equilibri territorial de la comarca.
Pes de la població menor de 16 anys per municipi a l’Anoia (2024)
La «bretxa de fecunditat»
“La natalitat continuarà sent baixa”, adverteix la investigadora del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) Mariona Lozano. Segons la demògrafa, hi ha dues raons principals: d’una banda, la pròpia estructura demogràfica –“les generacions en edat reproductiva són molt buides”–, i de l’altra, els factors estructurals que frenen la maternitat: incertesa laboral, inestabilitat de les parelles i falta de suport públic a la conciliació.
A Catalunya, l’edat mitjana al primer fill ja s’apropa als 33 anys. El problema, explica Lozano, és la “bretxa de fecunditat”: les dones voldrien tenir uns dos fills, però la mitjana real és d’1,1 per dona, la més baixa d’Europa.
La immigració aguanta el creixement
Tot i això, la població catalana no disminueix gràcies als fluxos migratoris. El repte, diu Lozano, és “com es gestiona la cohesió d’una societat més diversa”. A l’Anoia, municipis amb més pes de població migrant, com Montbui, Piera o Vilanova, també són dels que mantenen percentatges més alts de jovent.
Un futur per definir
L’envelliment, afegeix la investigadora, no ha de posar en dubte la sostenibilitat del sistema de benestar: “El que cal és un mercat laboral fort, que ofereixi posicions sòlides als joves i permeti contribucions també fortes al sistema”.
La fotografia de l’Anoia mostra una comarca amb contrastos: municipis petits que mantenen un percentatge elevat d’infants i, en canvi, nuclis urbans i capitals que cada vegada en tenen menys. Una realitat que actualment ja condiciona i que determinarà el futur social i econòmic de la comarca.
Redacció/ACN
