Igualada encapçala el rànquing amb 65 establiments, seguida de Vilanova del Camí, Montbui, Piera i Capellades
A l’Anoia hi ha una vintena de municipis amb bars que disposen de màquines escurabutxaques. Segons dades del Departament d’Economia i Finances del 2024, la comarca concentra prop d’un centenar d’establiments amb aquest tipus de dispositius, presents tant a les ciutats grans com a pobles petits. Els experts alerten que aquesta oferta de joc pot agreujar els problemes de ludopatia i reclamen més controls i limitacions.
El municipi amb més presència és Igualada, amb 65 bars i restaurants amb màquines escurabutxaques. A continuació hi ha Vilanova del Camí (23 establiments), Santa Margarida de Montbui (18), Piera (18) i Capellades (11). També destaquen Masquefa (11 establiments), Calaf (5) i el Bruc (5), tenint en compte la seva població reduïda.
Entre els municipis petits, Jorba té 4 establiments amb màquines, mentre que Sant Martí de Tous, Montmaneu, Castellolí i Vallbona d’Anoia en tenen 1 cadascun. En llocs com la Torre de Claramunt (3 establiments), la Pobla de Claramunt (2) o els Hostalets de Pierola (3), la presència és més reduïda però igualment significativa.
«Els municipis amb rendes baixes tenen gairebé un 40% més de bars amb màquines escurabutxaques»
Aquest patró s’explica en part per la situació econòmica dels municipis. Segons les dades, a Catalunya els municipis amb rendes per sota de la mitjana tenen gairebé un 40% més d’oferta de joc en bars i restaurants que els més benestants. El psiquiatre especialista en addiccions Josep Maria Fàbregas explica que “la situació econòmica influeix molt en l’addicció” i remarca que les escurabutxaques són “la tempesta perfecta” per a aquells que pateixen problemes de joc.
“El premi és immediat i proporcionalment alt, i això fa que en zones més desfavorides la temptació sigui més gran”, afegeix. Fàbregas alerta que l’accés sense restriccions en bars i restaurants “és molt potent, sense control real” i que per això “les recaigudes són molt altes” entre les persones que intenten superar la ludopatia.
Una xifra “estratosfèrica”
Tot i que el nombre d’establiments amb màquines ha disminuït respecte fa una dècada, la magnitud del fenomen continua sent enorme. A Catalunya hi ha 28.150 màquines instal·lades en 15.502 establiments, és a dir, en un de cada tres bars i restaurants. El doctor Fàbregas considera que aquesta xifra és encara “estratosfèrica”: “Són molts estímuls al nostre voltant, molt constants, i sense cap filtre real en l’hostaleria”.
El sector, per la seva banda, defensa que el mercat “ja està regulat i madur” i atribueix la reducció de locals a la transformació de l’hostaleria —menys bars de barri i més establiments especialitzats— i a l’auge del joc en línia.
Conscienciació i prevenció
A Catalunya, els impostos sobre el joc van aportar 233 milions d’euros a la Generalitat el 2024, i el 60% d’aquesta recaptació provenia de les escurabutxaques. Tot i la importància econòmica del sector, els experts insisteixen en la necessitat de posar el focus en la salut pública.
“Darrere de cada màquina hi pot haver persones vulnerables que acaben atrapades en una addicció silenciosa”, adverteix Fàbregas. Per això, reclama més limitacions i una major conscienciació social: “El seu nom ho diu tot: escurabutxaques. No són per a qui va amb un maletí, sinó pel que queda del canvi quan has pagat una consumició”.
Els municipis amb més dificultats econòmiques són sovint els que concentren més bars amb escurabutxaques. Una realitat que, més enllà de les xifres, obre un debat de fons: fins a quin punt és acceptable que l’oci quotidià en bars i restaurants estigui vinculat a una oferta de joc amb alt risc addictiu?
Redacció/ACN
