La comarca es posiciona com un dels territoris determinants per al futur energètic del país. Amb tres dels projectes més grans ja autoritzats i un repte de 1.600 MW en l’horitzó, l’Anoia encara el debat entre la producció industrial i el model d’autoconsum.
Catalunya es troba en plena transformació del seu model elèctric. Segons les dades recollides per l’ACN i l’últim balanç de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), la potència solar s’ha multiplicat per cinc des del 2019. En aquest escenari, l’Anoia no és un actor secundari: és una de les peces on es jugarà la partida de la descarbonització en la pròxima dècada.
Els gegants solars ja tenen el vistiplau
Dels 212 projectes fotovoltaics que ja han rebut l’autorització administrativa a tot Catalunya, l’Anoia en concentra tres que figuren en el «Top 10» per capacitat. Aquestes instal·lacions, que ja tenen llum verda per part de la Generalitat, sumen una potència conjunta que triplica la de moltes altres comarques veïnes:
- Bellprat (PSFV Aspillera Solar): Amb 46,30 MW i una ocupació de 61,40 hectàrees, és el sisè projecte més gran autoritzat a Catalunya.
- Òdena (PSFV Escribano Solar): Autoritzat amb 44,90 MW repartits en 68 hectàrees.
- Sant Martí de Tous (PSFV Matacán Solar): Un projecte de 44,46 MW que ocuparà 55,50 hectàrees.
Aquests parcs formen part de l’estratègia per duplicar la potència solar actual del país, que tot i l’auge de les renovables, encara només representa el 12% de tota l’energia que es genera a Catalunya.
L’Anoia: la quarta comarca amb més «deures»
El nou Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables (PLATER) ha posat xifres a la responsabilitat de cada territori. L’Anoia ha estat identificada com una zona d’alt potencial, assignant-li un objectiu de 1.658 MW de potència solar d’aquí a l’any 2050.
Aquesta xifra situa la comarca com la quarta més exigida de tot Catalunya, només per darrere de la Noguera, el Solsonès i el Bages. Aquest alt volum de producció assignada obre un debat sobre l’ús del sòl i la convivència d’aquestes infraestructures amb el sector primari i el paisatge de l’Anoia.
El fre de la xarxa i la via de l’autoconsum
Malgrat que l’Anoia té projectes preparats, el sector adverteix d’un coll d’ampolla. Salvador Salat, delegat de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), explica que tot i que la xarxa té capacitat per transportar l’energia, l’accés està limitat per concursos pendents. «Estem preparats, però necessitem accedir a la xarxa», reclama.
D’altra banda, mentre els grans parcs a terra avancen amb la seva tramitació, l’autoconsum col·lectiu es presenta com l’alternativa més propera al ciutadà. Amb la nova normativa que permet compartir energia en un radi de fins a 5 km, molts municipis anoiencs comencen a veure en les cobertes de les naus industrials i els edificis públics una manera de generar energia sense ocupar terrenys rurals.
Un futur per consensuar
Ara, el repte de la comarca serà gestionar el desplegament dels 1.600 MW assignats evitant el model de «projecte a projecte» i buscant un equilibri que permeti a l’Anoia seguir sent una peça clau de l’engranatge català sense renunciar a la seva identitat territorial.
Amb més de 138.000 instal·lacions d’autoconsum en servei a tot el país i la pressió del PLATER sobre la taula, l’Anoia té la clau per demostrar si la transició energètica pot ser, també, una oportunitat per al reequilibri del territori.
